15/05/2021

Mirall trencat

3 min
Mirall trencat

DESPRÉS DE l’afer de Banca Catalana, en la seva primera trobada amb el president Felipe González, Jordi Pujol li va dir que la relació entre els governs català i espanyol era com un mirall que s’ha trencat en mil bocins. “Podem fer dues coses -va afegir-. Saltem sobre els bocins per acabar-los d’esmicolar, o bé rescatem els fragments que queden a veure si ens hi podem mirar. En tot cas, el mirall està trencat”. Com és sabut, el PSOE i CiU van aprendre a mirar-se a través d’aquells fragments de mirall, i anys després Pujol va ser soci preferent dels governs de González.

POT SEMBLAR que el mirall entre ERC i Junts s’ha trencat. Que els retrets mutus i la falta de confiança han enverinat les discussions estratègiques fins al punt de fer inviable una entesa. És difícil d’entendre com s’ha arribat fins aquí; com a atenuant, però, cal recordar que la situació actual és fruit del desencís, de la ràbia i de la tristesa. És fruit de la repressió. Això ha tenyit el debat polític català d’una emotivitat excessiva. L’estat espanyol hi contribueix, com és lògic, amb immobilisme i més repressió. Però han passat tres anys des dels fets de 2017 i toca recuperar la iniciativa.

QUAN Pere Aragonès va anunciar que ERC abandonava la negociació per un govern compartit, sabia que se l’estava jugant, perquè hauria de donar forma a una majoria de només 50 diputats amb els comuns i la CUP. Però no sospitava que Junts desautoritzaria el seu secretari general, Jordi Sànchez, que havia promès reiteradament que facilitaria la investidura del candidat republicà des de fora del Govern, si es donava el cas. Ara el diàleg és més complicat, perquè la desconfiança ha augmentat i perquè Junts ha de demostrar que té una posició unitària sobre què ha de passar.

TOT SEMBLA indicar que els tres partits independentistes podrien posar-se d’acord si es limitessin a negociar la composició i les prioritats immediates del nou Govern. Ha passat en ocasions anteriors (però, ai las, amb els rols capgirats). El gran obstacle per a l’acord és decidir qui, quan i com es fa càrrec de l’estratègia independentista. Junts afirma que cal una confrontació intel·ligent mentre que ERC creu que cal donar una oportunitat al diàleg mentre s’acumulen forces. A més, Junts defensa que els dos partits han d’actuar en sintonia a Madrid, i que s’han de seguir les consignes del Consell per la República. Exigeix un rol per al president Puigdemont, que va ser destituït no pas per unes eleccions, sinó per l’aplicació de l’article 155. Però ERC i CUP no accepten el que Albert Batet va denominar la “bifurcació” del Procés.

ES TRACTA DE desacords importants, que no es poden amagar sota la catifa. Però potser sí que es podrien deixar fora de la negociació de la investidura, per impedir que es produeixi una repetició electoral de conseqüències catastròfiques. ERC i Junts estan donant voltes al mateix tema des del 2017. En aquest període, Junts ha ostentat la presidència, però no ha fet cap temptativa de confrontació (excepte el trist episodi de la pancarta de Palau). Per tant, crec que no vindrà d’uns mesos més. Cal un Govern de seguida, que es posi a treballar mentre els partits fan la seva feina, és a dir, pensar en el mitjà termini. Davant l’absència d’alternatives viables, és important que les dues grans forces de l’independentisme aprenguin a mirar-se a través dels fragments que han sobreviscut a la trencadissa.