Opinió 31/10/2020

La mirada crítica de la cultura és un bé essencial

2 min

La capacitat de fer una anàlisi crítica de la realitat és inherent a la formació cultural. Com més cultura -informació, formació, coneixement-, més són els recursos per a la valoració de les situacions a què s’enfronten les persones individualment, però sobretot aquelles a què s’enfronta una societat. Com més creativitat, que també sorgeix de la cultura, més possibilitats per donar-hi respostes. Potser ara més que mai necessitam aquestes respostes. Per això, la cultura s’ha de considerar un bé essencial. Al marge que el Govern balear l’hi hagi declarada recentment -encara no sabem ben bé amb quin objectiu i de quina manera ho percebrem-, la cultura s’ha d’entendre com el bé que necessitam per ampliar la nostra mirada i, des de la crítica constructiva, guanyar capacitat de decisió.

Aquesta setmana, a l’ARA Balears hem volgut donar difusió a un fet que ens sembla transcendent. D’uns anys ençà, hi ha tota una fornada de professionals de diferents àmbits de la cultura -audiovisual, literatura, teatre, música i arts visuals, sobretot però no només- que fixen la mirada en la transformació social que ha generat el turisme de masses a les Illes, i especialment el monocultiu turístic. S’ha de dir, com s’apunta a la informació, que de la incidència del turisme al nostre territori i dels canvis que començava a provocar ja n’alertaren, en aquells moments sobretot des de la literatura, algunes novel·les que seguiren les primeres onades de turistes, tot veient la resposta de la societat balear. Els carnissers de Guillem Frontera, Corbs afamegats de Gabriel Tomàs o 36 graus a l’ombra d’Antònia Vicens no només no han perdut vigència, sinó que l’evolució del fenomen turístic les va confirmar i les ha superat amb escreix.

Si aquells escriptors eren els joves dels anys 60 i 70, ara són companyies teatrals, col·lectius de documentalistes, més escriptors i artistes visuals, majoritàriament joves que aborden la problemàtica que és per a les Balears el monocultiu turístic i el turisme massiu. Ens fan prendre encara més consciència de la necessitat, de la urgència, ara, de la transformació del nostre model socioeconòmic.

La cultura també aposta per un canvi de model, tot posant-nos un mirall perquè vegem més clar què s’ha fet en aquesta terra i com afrontar-ho d’ara endavant o, tant o més que no això, com no ho hauríem d’afrontar. L’evidència que ens en deixa la pandèmia fa que la visió crítica que va de la mà de la cultura sigui més necessària que mai. Un bé essencial que com a país ens cal potenciar.

stats