19/06/2013

El millor de Mallorca, a Tanzània

2 min

La tomàtiga de ramellet no té rival almenys en dues de les seves funcions: per al pa amb oli i tomàtiga i per al sofregit. Qualsevol comparació o judici que qüestioni aquest fet és producte: a) de la ignorància; b) de la mala fe; c) de l'estultícia.

Aquesta varietat de tomàtiga, per contenir totes les seves virtuts, s'ha de cultivar amb treball i austeritat. Des que la tècnica permet extreure aigua en la garriga més seca, el pagès s'anega en excessos antropològics: els seus camps havien passat tanta set que ara ho amara tot en la mateixa i excessiva mesura.

Aquestes tomàtigues, com els melons de Vilafranca, s'havien fetes sempre a la seca, de manera que oferien el gust en un grau alt de concentració. I, en tenir poca aigua, duraven tot l'any. Ara no us estranyi comprar un enfilall d'aquestes tomàtigues i haver-ne de tirar una tercera part abans de dos mesos: per un excés de rec.

No he entès mai que el Principat, consumidor ecumènic de pa amb tomàquet, no s'hagi arribat a interessar per la tomàtiga de ramellet més que com a curiositat exòtica. Qualsevol varietat emprada habitualment per refregar amb el pa ofereix uns resultats exsangües en comparació amb la tomàtiga nacional mallorquina. No n'exculparé els mallorquins, tan poc creatius en la comercialització dels seus productes agrícoles.

Mentrestant, una ONG mallorquina exporta el coneixement d'aquest cultiu a Msitu wa Tembo, Tanzània, amb resultats, pel que diuen, positius. Mira, doncs molt bé. Que un dels nostres productes agrícoles i alhora tresor gastronòmic contribueixi a millorar la vida d'aquest raconet africà ens hauria d'omplir de goig. Qui sap si els nostres néts podran accedir a la tomàtiga de ramellet gràcies a la importació que se'n faci des d'Àfrica. Califòrnia ens envia ametlles.

stats