El mètode Netflix per dormir bé
Les possibilitats creatives de les plataformes de televisió en streaming estan oferint algunes opcions que van més enllà de l’entreteniment. També han vist una oportunitat per endinsar-se en formats pensats per al benestar personal. Una mena de teràpia audiovisual o l’evolució de les aplicacions de salut per al mòbil i, si anem més lluny, dels vídeos d’autoajuda que es van editar a principis del mil·lenni.
A Netflix, a primers d’any, es va estrenar la Guia Headspace para meditación, vuit capítols de vint-i-cinc minuts on expliquen el mindfulness i a cada episodi proposen un exercici de meditació. Posteriorment els mateixos creadors n’han estrenat una altra per millorar la qualitat del son. La Guia Headspace para el buen dormir és una mena de manual dels aspectes més bàsics per aprendre a relaxar-se i descansar bé a la nit. Els episodis comencen amb una divulgació molt elemental per millorar diferents aspectes vinculats al son, com la importància d’apagar el telèfon a l’hora de dormir, l’insomni, tallar amb estats d’estrès, els patrons ideals per a cadascú o alternatives i complements als somnífers. Són dosis informatives molt breus que a continuació ofereixen un exercici de relaxació per adormir-se. És segurament l’única producció de Netflix en què els mateixos creadors et desitgen sense embuts que t’adormis abans dels crèdits finals.
Són unes animacions que es mouen a ritme de la veu càlida de la narració. Tenen colors relaxants i les il·lustracions són entre infantils i oníriques. S’intenta crear una mena d’efecte hipnòtic. A partir del moment que comença l’exercici, l’animació esdevé una imatge fixa perquè se suposa que l’espectador obedient està amb els ulls tancats seguint les instruccions de respiració i relaxació que ordena la locució.
El plantejament és una mica contradictori perquè, si els especialistes en trastorns del son coincideixen en alguna cosa, és precisament que no es facin servir ginys tecnològics les hores prèvies a posar-se al llit. Les pantalles són uns potents estimuladors cerebrals, i això no les fa gaire bones companyes d’habitació. Però tot plegat no deixa de ser una estratègia per guanyar visibilitat, una mena d’introducció senzilla a aquest àmbit que pot arrossegar alguns consumidors a endinsar-se en altres àrees del negoci, especialment de Headspace, com les aplicacions de mòbil.
Al marge de l’eficàcia que puguin tenir aquests formats per a cadascú, l’aparició d’aquests espais de benestar ens han de fer reflexionar sobre quin és el context que ens ha portat fins a aquest punt: un món en estat de crispació permanent, la inestabilitat emocional de bona part de la població, la sensació col·lectiva de fragilitat existencial i aquesta tendència tan terrible a creure que tot el que ens passa ho hem de solucionar davant d’una pantalla.
Mònica Planas és periodista i crítica de televisió
