ERROR 403

Un metge sense empatia no pot ser mai bo

Quan tens un problema mèdic, si és prou greu, tens dubtes, malestar i angoixa. Pateixes més enllà del dolor físic. Per això, com en totes les professions en què es tracta amb la gent, sobretot si pateix, l’empatia es fa imprescindible. És una qualitat que ens fa humans, més propers a l’altre, capaços d’entendre’l, posar-nos al seu lloc i ajudar-lo. Al segle XXI el model de metge que sembla que ho sap tot però actua com un robot fred amb els pacients ha caducat; per fer aquest paper ja hi ha els robots de veritat, que han entrat als quiròfans. Del model de metge fred i distant fins i tot se’n fa broma en la ficció, amb personatges decadents com l’antipàtic doctor House, que tot i la cuirassa de punxes amb què es protegeix no pot amagar mai del tot l’empatia. I no pot ser d’altra manera, perquè un metge que tracta amb pacients i no en té no pot ser mai bon professional.

Per això resulta sorprenent que un metge com el candidat de Vox al Congrés, Antonio Salvá –que ha viscut la tragèdia–, demostri una manca absoluta d’empatia amb les persones que pateixen prou per arriscar-se a creuar la Mediterrània amb barques precàries. “És una irresponsabilitat deixar anar persones que venen de països en què hi ha malalties endèmiques. És una qüestió de salut pública”, va afirmar en el míting del partit d’extrema dreta de divendres. I encara va afegir que són persones de qui “no en sabem res” i que poden ser “advocats o violadors”. Salvá no va demostrar cap mena d’empatia però li va sobrar hipocresia. A les Illes Balears hi venen cada any 16 milions de turistes dels quals tampoc no en sabem res. I molts viuen i han viatjat abans a països que també tenen malalties endèmiques. Però aquests no els ataca, potser perquè no pateixen.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF