19/07/2022

Alguna mesura més?

2 min

Una de les diferències més grans entre viure a Catalunya i viure als Estats Units era que, allà, els fenòmens meteorològics i climàtics són molt més extrems que aquí. Quan s'anuncia una onada de calor, una nevada de mig metre o ventades fortes, millor que segueixis les indicacions de les autoritats i no facis el valent, encara que visquis als carrers més sofisticats i preparats de la Costa Est. Sovint la vida quotidiana resulta afectada pel temps: tres dies per agafar un avió en un aeroport sota mínims al desembre o cinc dies sense llum a casa al juliol per la caiguda dels pals amb el filat elèctric no són estranys.

Però, a poc a poc, aquesta capacitat disruptiva dels fenòmens meteorològics i climàtics s’ha instal·lat entre nosaltres i, a partir d’ara, allò de la suavitat del clima mediterrani tindrà més excepcions cada dia. L’onada de calor d’aquests dies ha portat les interrupcions de serveis a Europa, sobretot al nord, en llocs que mai no arribaven als 40 graus. A Anglaterra se'ls dilaten les vies del tren, se’ls fon l'asfalt de les pistes d'aterratge i, a Londres, la gent ha obert els paraigües per protegir-se del sol.

Aquest panorama predistòpic, agreujat per la calor que estem passant i per les flames televisades que cremen boscos des de Portugal a Grècia, ha de ser una crida a l'acció política i econòmica. Si la pandèmia va portar la reacció político-científica més gran que es recorda, si ja hem vist que fàcil que ha estat unir-se en la guerra d'Ucraïna, el món desenvolupat no pot continuar sent igual d’irresponsable davant els llums d’alarma que aquest estiu ens ha encès. Encara que tot sigui susceptible d'empitjorar, ¿no n’estem tenint prou?

stats