30/03/2022

Més notícies de la justícia espanyola

2 min

Va prenent forma la possibilitat que el rei emèrit d'Espanya, Joan Carles de Borbó, hagi de respondre d'algun dels seus actes davant de la justícia. La curiositat és que, en cas que això arribi a produir-se, Joan Carles no respondrà davant de la justícia espanyola, com pertocaria, sinó davant de la britànica. El motiu ja el sabem: la Fiscalia espanyola va arxivar les causes que tenia obertes contra el monarca, i no perquè no hi hagués delicte: el mateix informe fiscal reconeixia que Joan Carles havia comès frau fiscal, però tancava les diligències (el 2 de març, quan tothom estava pendent de la invasió russa a Ucraïna) perquè els delictes o bé haurien prescrit o bé haurien estat comesos sota l'empara de la inviolabilitat que la Constitució espanyola estableix per protegir el rei i cap d'estat. I conte contat, conte acabat, venien a dir des de la Fiscalia espanyola.

Això es pensaven, perquè el Tribunal Superior de Londres ha considerat que Joan Carles va deixar de tenir immunitat en abdicar del tron, i això dona possibilitats de prosperar a la denúncia per assetjament presentada per la seva antiga amant Corinna Larsen zu-Sayn Wittgenstein (emparentada per matrimoni amb la vella família aristocràtica alemanya dels Say-Wittgenstein-Sayn, dels quals van prendre el cognom uns altres Wittgenstein de Westfàlia, que amb el temps esdevindrien la rica família burgesa dins la qual va néixer el gran filòsof del llenguatge Ludwig Wittgenstein). L'equip jurídic que du la defensa de Joan Carles presentarà un recurs davant del Tribunal d'Apel·lació, però el jutge Matthew Nicklin sembla poc predisposat a admetre demores en el recorregut de la denúncia. En el cas hipotètic que el rei emèrit hagués de defensar-se (i ja no diguem seure al banc dels acusats) davant d'un tribunal estranger, seria ben interessant veure com ho expliquen les múltiples forces polítiques i mediàtiques del nacionalisme espanyol d'estat, i particularment el PSOE, el partit en el govern que és republicà en la teoria però que en la pràctica és el puntal més important amb què compta la Corona espanyola. Seria bonic, sens dubte, veure com ho lliguen amb aquell relat entranyable de l'home gran i enamoradís que pot haver comès alguns errors en la seva vida, fruit de l'ímpetu del seu cor tan gran, però a qui els súbdits suposadament devem ni més ni menys que la democràcia, com si la democràcia fos un regal que els monarques bondadosos fan, en un dia assolellat, al populatxo ignorant. I tindria molt d'interès, també, veure com s'escarrassen a deslligar el nom i la figura de l'actual rei Felip VI de les relacions turbulentes (no de llit, sinó de diners) entre Corinna i la casa reial. Segurament acabarà no passant res (abans que un referèndum sobre monarquia o república veurem literalment qualsevol cosa), però el desgast de la Corona espanyola davant de l'opinió pública internacional, i amb ella de l'anomenat edifici institucional del sistema del 78, comença a ser massa flagrant.

stats