15/10/2021

Més del mateix (però més)

3 min

Quan acabi aquest mes d'octubre hauran recalat o fet escala a Balears un total de 86 creuers, una xifra que supera fins i tot la del 2019, l'any que tenen mitificat els adoradors del turisme de masses. També va més enllà de duplicar la del mes de setembre, que va registrar una quarantena d'escales de creuers. No cal dir que la gran majoria d'aquestes escales es fan al port de Palma, que rebrà 61 d'aquests 86 vaixells (la destinació següent és el Port d'Eivissa, amb 16), La patronal del sector espera que els anys 2022 i 2023 aquestes xifres es mantinguin o vagin en augment; consideren aquestes unes previsions “optimistes”, però ja hauríem de saber que, quan Vito Corleone se sent optimista, altres han de passar pena. En qualsevol cas, els creuers són una gallina que ja pocs creuen que sigui ponedora, o han descobert que surt massa cara pels pocs ous que pon. El turisme de creuers és de tot inclòs, i això vol dir que deixa molt poca despesa i un valor afegit nul, a canvi d'un desgast enorme (de serveis, de les aigües, del centre de les ciutats). Ha començat a ser qüestionat a moltes de les seves destinacions habituals, i a Venècia, que n'era la destinació de referència, ha estat directament prohibit per un govern de tendència conservadora i liberal com el que presideix Mario Draghi. Aquí els continuam aplaudint amb entusiasme, mentre s'anuncia un pla de ports que sembla pensat per atreure encara més trànsit d'aquestes embarcacions extremadament contaminadores i exageradament poc rendibles.

Mentre això passa, els hotelers de sempre fan allò que també saben fer des de sempre: donen per acabada abans d'hora la temporada i tanquen els hotels ara i no al novembre, com s'havien compromès de fer amb el Govern balear i els sindicats. Després d'aquest mateix cap de setmana es produirà un tancament massiu d'hotels, i milers de treballadors fixos discontinus quedaran sense feina ja la segona quinzena d'aquest mes d'octubre. A aquests treballadors se'ls envia a cobrar la prestació que l'Estat ja s'ha compromès a continuar pagant, i als turistes que queden en aquestes illes se'ls concentra en un nombre reduït d'hotels. Durant la temporada, com que han vingut més turistes dels que estaven prevists, a aquestes mateixos treballadors que ara envien a l'atur se'ls ha exigit, pels mètodes de persuasió tradicionals, que fessin jornades excessives o que renunciassin a un dels dos dies de descans setmanal, o fins i tot a tots dos. La mateixa precarietat en què viuen aquests treballadors, i la por amb què se'ls ha ensenyat a viure i a acotar el cap, fan que acceptin qualsevol cosa.

Se'n diu explotació laboral, naturalment. Incomplir un pacte amb els sindicats i el Govern és, per altra banda, una falta de respecte no tan sols a aquestes entitats i institucions, sinó a tots els ciutadans, que una vegada més hem d'aportar amb els nostres impostos allò que els mals empresaris rapinyen del bé comú. Juguen a tenir segrestats els llocs de feina i a utilitzar-los per doblegar els governs a satisfer les seves exigències. Lluny d'haver servit per canviar models econòmics, a alguns la pandèmia tan sols els ha fet venir ganes de més del mateix: més cobdícia, més avarícia, més prepotència, més coacció, més joc brut a compte de la comunitat. Segurament el camí que han agafat les Balears en les darreres dècades és de no retorn, però almenys no hauria de fer falta que, a damunt, ens en facin befa.

Sebastià Alzamora és escriptor

stats