El més important és el verb llegir
No pretenc ser defensor ni de l'un ni de l'altre, sinó evidenciar una constatació que ens allunya d'aquelles veus que, en el moment del sorgiment dels 'ebooks', anunciaven la mort dels llibres
Com acostuma a passar, la Setmana del llibre en català va ser un gran aparador per a les novetats editorials en llengua catalana, i especialment per a les editorials i autors andorrans, enguany amb una presència nombrosa i, si se'm permet, notable com així es va constatar en l'acte presentat per Vicenç Villatoro. Una mostra, doncs, de bona salut literària al país.
Amb certes dificultats de mobilitat, però sota l'atent esguard i suport de la Meri i del Cerni, vam aprofitar després de l'acte de la presentació de les novetats andorranes i pirinenques, per fer una ullada als diferents estands desplegats a l'esplanada de la catedral de Barcelona. Un munt d'editorials, una pila de publicacions per a tots els gustos i edats, moltes novetats i una reflexió: el llibre persisteix i mostra fortalesa més enllà de Sant Jordi. La publicació digital no exclou la de paper i un mateix lector fa servir els dos formats. D'aquí que les pròpies editorials ofereixen molts dels seus títols també electrònicament.
És cert, però, que a mi m'agrada més llegir un llibre físic, i no tant per la litúrgia sempre repetida sobre les bondats del tacte del volum, la fresa de les pàgines al girar-les o l'olor que se'n desprèn, sinó per una qüestió que segurament té a veure més amb l'hàbit, ja que em permet una major concentració i abstracció. Però això no vol dir que no llegeixi 'ebooks' o que hagi rebutjat una lectura perquè aquella determinada publicació només l'hem trobada electrònicament; diàriamenr treballo amb textos subministrats electrònicament, però reconec que més d'una vegada he hagut d'imprimir documents extensos per poder llegir-los físicament en paper i treballar-los manualment. O sense anar més lluny: la primera lectura del 'Res no és real' del David Gálvez la vaig fer en pantalla a mesura que el seu autor anava penjant capítols al seu bloc. Però quan el va publicar en paper uns anys més tard (Editorial Males Herbes) la seva relectura em va resultar molt més, diguem-ne, gratificant, vaig entrar molt més en la història.
No pretenc ser defensor ni de l'un ni de l'altre, sinó evidenciar una constatació que ens allunya d'aquelles veus que, en el moment del sorgiment dels 'ebooks', anunciaven la mort dels llibres. Perquè al final del camí allò més important sens cap mena de dubte és el verb llegir.
