Una pregunta sobrevolava la Diada de Mallorca de 2018: serà la darrera? És a dir, la declaració del 31 de desembre com a Diada de Mallorca per part del Consell Insular només haurà durat dos anys?
La resposta la tendran les urnes i les majories polítiques a les nostres institucions, però una cosa és clara: només existeix una data possible i viable per a la Diada de Mallorca i aquesta és el 31 de desembre.
La rotunditat d’aquesta afirmació es basa en una realitat objectiva: els mallorquins i les mallorquines que volen, viuen i celebren una diada per commemorar la identitat illenca només reconeixen una sola data: el 31 de desembre.
Pel que fa a la resta de posicions sobre aquest tema, just es poden qualificar de focs d’artifici, de ganes d’encetar polèmiques estèrils i de posar en marxa un politiqueig de molt baix nivell per pura mala intenció. La defensa que fan alguns partits polítics del fantasmagòric 12 de setembre, una data que no va arrelar mai, és fruit d’un profund anticatalanisme, i per tant antimallorquinisme. Ni més ni pus.
Les mallorquines i els mallorquins que celebren el 31 de desembre són majoria? No, segurament no ho són. Tanmateix, podríem dir el mateix dels qui celebren el primer de març o el dotze d’octubre.
De fet, la Diada de Mallorca aconsegueix mobilitzar molta més gent que les altres jornades esmentades més amunt. Des de la segona meitat de desembre, diversos col·lectius (entre els quals destaca l’Obra Cultural Balear i la seva xarxa territorial) organitzen arreu de l’illa actes per commemorar l’efemèride. Com a curiositat, els darrers anys s’ha estès la pràctica de desplegar l’estendard reial als municipis, en una exaltació de la bandera quadribarrada semblant a la que es fa a Palma.
Amb això n’hem de tenir prou? Ens hem de conformar que la Diada de Mallorca continua essent oficial i que només els col·lectius més preocupats per la qüestió nacional la celebrin? No, no ha de bastar i s’hauria de treballar en dues línies: dignificar i popularitzar la Diada de Mallorca.
Aquestes tasques requereixen que institucions i col·lectius organitzats s’impliquin en la mesura de les possibilitats de cadascú. Enguany hem tengut alguns exemples interessants, com una nova edició de ‘Sa Colcada’, el concert de Mallorca Lliure i Pla de Mallorca en marxa a Sineu o la recordança que s’ha fet de les víctimes del 31 de desembre de 1229 a la televisió i als diaris.
Encara que també han aflorat algunes qüestions sobre les quals convé actuar amb urgència.
Per exemple, la manifestació. Fa gairebé vint anys que la premsa recull la mateixa xifra de participació en la marxa reivindicativa. Si realment ha de ser una autèntica demostració de força del mallorquinisme polític, és ben hora de transformar-la o, fins i tot, substituir-la per un acte més potent.
També convé posar mà de metge a l’ofrena floral al rei Jaume I organitzada per l’Ajuntament de Palma. L’edició d’enguany va convertir-se en una astracanada amb renou de tambors i esquelles, amb actuacions histriòniques d’algunes entitats participants i tot envoltat de l’olor de xurros procedent dels establiments propers. Realment, no va ser un acte a l’alçada de la festa.
Les solucions per a una Diada de Mallorca més digna i més popular són moltes i diverses. Cada persona implicada en la celebració deu tenir les seves i per això aquí només se n’enumeraran algunes.
Seria del tot convenient que el Consell de Mallorca tornàs a lliurar les seves distincions a l’acte institucional de la Diada, oferís un concert amb grups de primera línia entorn d’aquesta data i (per què no?) destinàs una partida per als ajuntaments que organitzassin actes en el mateix sentit. També seria important que la televisió pública de les Illes Balears, IB3, retransmetés la festa com fa amb altres celebracions arreu de l’Arxipèlag. Igualment, i no menys important, ajudaria a dignificar la festa que l’Ajuntament de Palma trobàs un encaix satisfactori per tal que les principals autoritats de les Illes Balears, de Mallorca i dels ajuntaments de la Part Forana poguessin participar amb la màxima rellevància en la festa civil més antiga d’Europa.
Ben segur que no és tan complicat. Ben segur que amb oficialitat o sense, el 31 de desembre continuarà sent la Diada dels mallorquins i les mallorquines.
