Menys televisió en català
Quan Catalunya i Espanya fan torcebraços amb el percentatge del català a les plataformes i s’hi juguen els pressupostos generals de l’Estat del 2022, se’ns fa ben present que hi ha una gent disposada a defensar la salut de la seva llengua contra l’atropellament del més fort. D’altra banda, el més fort també imposa limitacions a l’ús acadèmic del català perquè així es mantenen els vapors tòxics de l’agitació política des de Madrid a tot Espanya.
La falsedat ecumènica que quasi tots els mitjans de comunicació han emprat com a arma per fixar i repujar la imatge d’una Catalunya odiosa, entestada a crear problemes a la hispànica comunitat, no és nova, ans al contrari: els seus efectes estan ben experimentats en el camp de la bastardia política, on des de Madrid quasi tothom creu que tot val i que no hi ha límits.
Però bé, sigui com sigui, la Catalunya de l’1 d’Octubre, que s’enrobustí a continuació en la reacció a l’infame discurs de Felip de la Porra, sap més o menys defensar-se: de moltes coses, és clar, però especialment quan els atacs es focalitzen en la llengua.
Aquí, al contrari, una televisió que emetia bàsicament en català canvia de propietari i esdevé una ampliació local de la reconquista, que vol tallar les branques de les quals podrien néixer nous brots. Així les coses, estranya ningú que sigui obra de mallorquins?
Si t’estranya és que no coneixes Mallorca, no saps que en aquesta terra hi brota el millor i el pitjor de l’espècie humana.
Guillem Frontera és escriptor
