En memòria del fugaç biòleg suís Wilson Edwards

BarcelonaPobre Wilson Edwards. Només tenia tres amics a Facebook. I només va publicar un únic missatge, en què assegurava tenir proves de com els Estats Units estaven pressionant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè l'organisme li carregués a la Xina la responsabilitat de l'origen del coronavirus. No citava cap font concreta. Que si "companys investigadors", que si "personal de l'OMS". Tot ben gasós. Però això no va impedir que mitjans com The Global Times o The People's Daily reproduïssin el seu relat. A Suïssa, mentrestant, creixien els interrogants sobre aital eminència. "Estem buscant en Wilson Edwards", reclamava l'ambaixada suïssa al país asiàtic, en un tuit. "Si existeixes, ens encantaria coneixe't!" Però l'esquiu biòleg no només no es va manifestar, sinó que la seva pàgina de Facebook va desaparèixer, discretament. Com també ho van fer algunes de les notícies que, en els últims dies, havien atiat des de la premsa xinesa la tensió amb els americans, en aquesta guerra de relats en què viuen les dues superpotències. El govern suís explica que no hi ha cap ciutadà al país registrat amb el nom de Wilson Edwards, ni existeix cap article científic en el camp de la biologia acreditat al seu nom. Quina vida més espectral, oi? Però almenys l'ectoplasmàtic científic deixa una petja en aquest món, perquè alguns dels articles que parlen d'ell i les seves fantàstiques tesis sobreviuen. I probablement hagin voltat durant un temps per grups de missatgeria instantània. Que el govern xinès faci i desfaci en la seva guerra de propaganda entra dins de l'esperable. Que Facebook afavoreixi aquestes manipulacions del sentir col·lectiu basant-se en intoxicacions informatives i biòlegs inventats, no.

Descansi en pau, doctor Edwards. El funeral se celebrarà a les xarxes. No es convida particularment.