EscriptorA la magnífica sèrie The Morning Show (Apple TV) veiem de quina manera es gestiona un escàndol sexual en un entorn laboral complex i carregat d’interessos. La sèrie, basada en un llibre de Brian Stelter que explica les intimitats del món ultracompetitiu de la televisió matinal nord-americana, ens parla d’un programa informatiu d’èxit nacional que, d’un dia per l’altre, es veu sotmès a un escrutini feroç quan es descobreix que el presentador, que interpreta Steve Carell, és acusat d’haver usat el seu prestigi, poder i carisma per aconseguir els favors sexuals de multitud de col·laboradores o associades al programa. En l’època del ‘Me too’, tot de dones comencen a confessar públicament –fins i tot concedint entrevistes al mateix programa en directe, un cop han acomiadat el presentador– que també van ser “seduïdes” per ell, per bé que, com és obvi, el presentador es defensa dient que totes les relacions van ser consentides. A banda de saber fins a quin punt hi ha abús sexual en un entorn laboral on, entre adults, ningú “força” pròpiament ningú, sí que podem percebre abusos de poder, aprofitaments de la vulnerabilitat que es produeix quan entre els dos subjectes hi ha tanta diferència d’estatus, d’influència o d’edat.
Un dels grans dilemes de la sèrie és arribar a saber si els responsables –productors i directius– del programa i la cadena sabien els manejos del presentador, i si els hi consentien o feien de no veure’ls com a mecanisme d’autodefensa, per no perjudicar el programa, que era una vertadera màquina de fer diners. Sobretot és el personatge de la presentadora i companya de plató durant una dècada –que magníficament interpreta Jennifer Aniston– qui més es pot veure esquitxat: que una dona hagi callat davant d’aquests abusos –o fins i tot n’hagi sigut víctima, i potser còmplice–, talment els homes responsables de la cadena, que poden haver concedit ascensos a les dones ‘abusades’ per a fer-les callar, és un dels grans dilemes d’aquesta història tèrbola i complexa, que ens fa reflexionar dolorosament sobre el poder, l’èxit, l’abús, el silenci i la vertadera naturalesa del consentiment sexual.
Els casos d’abusos sexuals que s’han fet públics al nostre país en els darrers anys ens posen damunt de la taula un tema que abans romania tapat, en secret o sòrdidament invisible en virtut dels prestigis i interessos que es volien mantenir a qualsevol preu. És molt necessari, en aquests casos, saber escoltar: donar la veu per fi a qui s’hagi sentit usat, manipulat o forçat, i també voler entendre els abusadors o aprofitats, que expliquin per què van sentir que no estaven fent res inapropiat o extemporani. És un terreny pantanós, ple d’equívocs i situacions en què el malentès és tan fàcil com l’abús, i el consentiment, tan equívoc com ho pot ser la voluntat de fer caure l’home poderós del seu pedestal d’impunitat i prestigi, ara que qualsevol excusa és bona per a discutir qui ha de ser el referent en una societat que aspira a ser cada dia més igualitària, però que pot creure que a això s’hi arriba a través d’inquisicions i cadafals.
