Hi ha dates que se senyalen amb un cercle vermell al calendari. La revetla de Sant Joan n’és una, sobretot per a aquells que tenen la sort de viure-la a Ciutadella. Sona el toc de flabiol i la pell es posa de gallina. A Mallorca hi ha dates similars, celebracions amb un sentiment comú de festa, de tradició, fins i tot d’arreplec que acaben atraient milers de persones. Som els mateixos -i més- els qui ens trobàrem a l’Auborada, als Moros i Cristians i per Sant Antoni. És tan evident la sensació que cada vegada som més i és tan gran la festa que ja existeix el perill de morir d’èxit.
Sant Joan ha coincidit enguany amb el cap de setmana i divendres ja no quedava una sola plaça ni d’avió ni de vaixell per desplaçar-se de Mallorca a Menorca.
Al primer toc de flabiol hi varen assistir més de 2.700 persones, en un espai on s’estima que n’hi caben un màxim de 2.600, segons un Pla director de seguretat qüestionat per les mateixes forces de seguretat.
A l’horabaixa varen ser prop de 29.000 les persones que seguiren el Caragol del Born.
Aquest dissabte, un cavall desbocat va deixar un jove greument ferit. De les 40 persones ateses al Born, n’hi va haver tres que foren traslladades amb traumatismes cranioencefàlics a l’hospital i moltes altres contusions.
Molts recordaren ahir la mort d’una dona catalana, l’any 2014, després que un cavall perdés l’equilibri. Festa i seguretat han d’anar de la mà. Festa i tradició són l’essència d’un poble. Però la festa deixa de ser festa quan no hi caben tots els convidats.
És difícil posar límits al camp o mesura en una època en què ja existeix una síndrome per definir la por a perdre’s alguna cosa, la FOMO, relacionada amb les xarxes socials.
El cert és que, probablement, molts dels que avui són a Ciutadella han prioritzat penjar la foto amb el mocador granat i la creu blanca al coll i un cavall de fons a Instagram abans de conèixer quina tradició s’amaga darrere una celebració que és centenària. Pocs saben que la creu de Sant Joan és un símbol cristià adoptat el segle XVII i que la festa sorgí d’una confraria, en què es representaven els quatre estaments de la població. Sant Joan és molt més que els seus imprescindibles ginets.
