Té massa poder, Amazon?

Amazon.com, el gegant del comerç electrònic, té massa poder i el fa servir d’una manera que perjudica els Estats Units. Sí, ja sé que aquesta afirmació és una mica massa contundent. Però volia anar al nus de la qüestió ja de bon començament, perquè massa sovint els debats sobre Amazon tendeixen a perdre’s en divagacions.

Per exemple, els crítics ens presenten de vegades aquesta empresa com un monstre disposat a apoderar-se de tota l’economia. Aquestes afirmacions són desmesurades: Amazon no controla totes les vendes electròniques, i encara menys tot el comerç minorista, i probablement no el controlarà mai. D’acord, i què? No per això la seva actuació deixa de ser inquietant.

Mentrestant, els defensors d’Amazon solen fer encesos panegírics de la venda de llibres per internet -que, sens dubte, és de gran utilitat per a molts nord-americans- o recomanen els seus serveis d’atenció al client. I sí, si ho voleu saber, tinc un compte a Amazon i el faig servir sovint. Però, un cop més, i què? La qüestió no són els avantatges de les noves tecnologies, ni tan sols l’eficàcia amb què les aprofita Amazon. Al cap i a la fi, John D. Rockefeller i els seus socis també eren força bons en el negoci del petroli, però l’Standard Oil tenia massa poder, i la intervenció de l’estat per frenar aquest poder va ser fonamental.

I això és precisament el que ara passa amb Amazon.

Vet aquí les últimes notícies relacionades amb aquesta empresa, per si de cas no n’esteu al corrent: al maig, una disputa entre Amazon i la important editorial Hachette va desembocar en una guerra comercial oberta. Amazon va exigir a Hachette que rebaixés el preu dels seus llibres. Quan l’editorial s’hi va resistir, Amazon va començar a obstaculitzar-ne les vendes. Els llibres d’Hachette no van desaparèixer de la web d’Amazon, però el gegant del comerç electrònic va començar a endarrerir-ne l’entrega, apujar-ne els preus, i/o redirigir els clients cap a altres editorials.

Potser estareu temptats de dir que el món dels negocis és així. És el mateix que feia l’Standard Oil abans que la dissolguessin: es negava a transportar petroli amb empreses ferroviàries que no li volien concedir descomptes especials. Però aquest és, sens dubte, el nus de la qüestió: als EUA, l’era dels magnats lladres es va acabar quan tots plegats, com a nació, vam decidir que hi havia tàctiques empresarials que eren inacceptables. I la pregunta és si volem fer-nos enrere d’aquesta decisió.

¿És veritat que el poder d’Amazon sobre el mercat s’assembla al que tenien els magnats lladres? Pel que fa als llibres, sí, sens dubte. Amazon domina aclaparadorament la venda de llibres per internet, amb una quota de mercat comparable a la que tenia l’Standard Oil en el mercat del petroli refinat quan la van desmembrar el 1911. I si ens fixem en les xifres totals de vendes de llibres, Amazon és de bon tros l’empresa capdavantera.

De moment Amazon no ha intentat explotar els consumidors, sinó que sistemàticament ha mantingut els preus baixos per reforçar el seu domini. El que ha fet, en canvi, és servir-se del seu control del mercat per collar les editorials i obligar-les a abaixar els preus que els paga: aquest és el motiu de la baralla amb Hachette. En l’argot econòmic, Amazon, ara com ara, no actua com un monopoli, un venedor dominant que té la capacitat d’apujar els preus. És un monopsoni, un comprador dominant que té la capacitat de fer baixar els preus.

I salta a la vista que en aquest camp el seu poder és immens; en realitat, fins i tot és més gran que el que indiquen les xifres de quota de mercat. Les vendes de llibres depenen sobretot dels rumors i el boca-orella (per això els autors es veuen obligats a fer esgotadors viatges de promoció); et compres un llibre perquè n’has sentit a parlar, perquè altres persones el llegeixen, perquè és tema de conversa, perquè surt a la llista de bestsellers. I el que té Amazon és el poder de matar els rumors. No cal dir que, amb una mica d’esforç extra, et pots comprar un llibre de què has sentit a parlar encara que Amazon no el distribueixi, però si Amazon no el distribueix, és molt menys probable que n’hagis sentit a parlar.

Així doncs, ¿podem confiar que Amazon no abusarà d’aquest poder? La disputa amb Hachette ja ens dóna la resposta a aquesta pregunta: no, no hi podem confiar.

No és només una qüestió de diners, tot i que això és important: en collar les editorials, Amazon perjudica en última instància els autors i els lectors. Però també hi ha el problema de la influència indeguda.

En concret, el càstig que Amazon imposa als llibres d’Hachette és intrínsecament perjudicial, però és que a més l’aplica d’una manera curiosament selectiva. El mes passat, Bits, el blog de tecnologia de The Times, explicava el cas de dos llibres d’Hachette que rebien un tractament molt diferent. Un d’aquests llibres és Sons of Wichita, de Daniel Schulman, que presenta un retrat dels germans Koch, fundadors de Koch Industries; l’altre és The way forward, de Paul Ryan, que va ser company de candidatura de Mitt Romney i és ara president del Comitè de Pressupost de la Cambra de Representants. Tots dos figuren a la llista d’Amazon Premium. En el cas del llibre de Ryan, s’ofereix l’habitual entrega gratuïta en un termini de dos dies. I què passa amb Sons of Wichita? A comptar des de diumenge, “s’acostuma a enviar en un termini de 2 a 3 setmanes”. Ves per on!

I això ens torna a portar al nus de la qüestió. No em digueu que Amazon dóna als consumidors el que volen, ni que s’ha guanyat la posició que ara ocupa. El que importa és si té massa poder i si abusa d’aquest poder. Doncs sí, té massa poder i n’abusa.