No descobriré res de nou amb l’afirmació que Guillem Forteza i Pinya fou en el seu dia, i continua sent, un dels millors arquitectes que ha donat la nostra terra mallorquina, però no se m’acut altra manera de començar un escrit amb el títol que l’encapçala.
Tampoc ho faré, descobrir res de nou, dient que Marivent per la seva ubicació i estètica constitueix una fita a la façana marítima de la Ciutat de Mallorca que s’afegeix a les de la Seu, la Llotja de Mar (obra d’un altre Guillem: Sagrera) i el castell de Bellver.
Però, a diferència de les altres tres esmentades, Marivent, tot i haver estat heretada pel poble de Mallorca del seu promotor Joan de Saridakis, no pot ser coneguda presencialment pels seus legítims propietaris ni pels nombrosos (diria fins i tot massa nombrosos) turistes que ens visiten.
I conèixer la totalitat de Marivent, és a dir, interiorment i exteriorment, permetria divulgar el coneixement d’una etapa menys coneguda de l’obra de Forteza.
S’han fet diversos estudis de l’obra de Forteza relativa a les edificacions escolars desenvolupades majoritàriament els anys 30, en plena vigència del moviment racionalista, provinent de La Bauhaus, en què Forteza va “militar”.
Jo, personalment, en la meva època d’arquitecte municipal de Campos vaig tenir ocasió de fer l’aixecament de plànols de la seva escola pública, la qual cosa me’n va donar un ampli coneixement.
Però no conec gaires estudis (la bibliografia és escassa. A la fitxa del catàleg del PGOU de 1998 sols hi consten tres capítols i cap d’ells específic) de l’obra anterior, anys 20, de Forteza que es podria qualificar com a “regionalista”. El coneixement a fons, interior i exterior de Marivent, 1924-25, permetria aprofundir en l’estudi i divulgació d’aquesta part de l’obra de Forteza.
I, tenint en compte que la majoria de l’obra “regionalista” de Forteza correspon a edificis privats, l’opció Marivent si fos de titularitat pública efectiva, és a dir, que es permetés el lliure accés a la totalitat de l’immoble, permetria ampliar el coneixement d’aquesta etapa de l’obra de Forteza.
Això, la falta de coneixement i informació respecte de Marivent, queda reflectit fins i tot en el PGOU de 1998 (encara vigent), que en el Catàleg de protecció d’edificis inclou expressions com “apreciació”, “no s’hi ha pogut accedir”, “informació obtinguda a partir de bibliografia”…
Per tot l’esmentat en aquest escrit, que no pretén ser exhaustiu i, molt probablement, per altres moltes raons que no s’hi han inclòs, crec que existeixen prou motius per reclamar:
Recuperem Marivent!
Alexandre Cortès i Cortès és arquitecte jubilat i membre de REM
