17/06/2022

El marit equivocat

2 min

Nancy Brophy escrivia novel·les romàntiques –en el sentit d’erotisme desfermat i intriga “de masses”, res a veure amb el vell esteticisme alemany…–. Veig, per internet, que l’autora té un seguit de llibres amb un ‘Wrong’ al títol: 'The wrong seal', 'The wrong husband', 'The wrong lover', 'The wrong cop', 'The wrong hero', 'The wrong brother', etc. Sembla que no era una novel·lista de molt d’èxit, tot i la vocació grollerament popular de la seva literatura. Novel·les de supermercat; prosa de tot a cent, intrigues de faramalla encesa. Per les cobertes podem endevinar històries d’intriga i passió, amb personatges extremats i musculats, heroïnes de bona fe amb minifaldilla i molta sang i accidents de trànsit. 

La senyora Brophy ara haurà de passar la resta de la seva vida a la presó (té 71 anys) perquè ha assassinat el seu marit, que també devia estar equivocat –o ser directament erroni. A Portland les lleis no són indulgents. Tot això ho havia planejat amb cura; havia escrit un text al seu blog que es deia així: “Com assassinar el teu marit”; allà aconsellava les dones mal casades una estratègia d’impunitat i alliberament. 

Un detall m’encurioseix; Brophy no només planificava l’assassinat del cònjuge, sinó les pròpies novel·les i, com tants altres escriptors, va escriure un manual d’escriptura: “Plotting Your Story Arc, Workbook for Fiction Writers”. Hi explica els trucs habituals en aquesta mena de prosa negociable, fins i tot quan han de passar certes coses  –els punts de gir, els clímaxs– perquè l’estructura narrativa tingui grapa i encert convencional. Convé començar amb una fi en ment, tal com aconsellen els hàbits de la gent altament efectiva. L’ofici que vol exhibir com a escriptora i coneixedora de les pautes de la seva literatura també volia exposar-les com a assassina: va matar el marit a la sortida de la feina, usant dues pistoles, en un racó on no hi havia càmeres de seguretat. Al judici deia que havia comprat les armes, i les peces amb les quals pretenia confondre la balística, com a eines de treball literari, per documentar-se per escriure. Després de matar el marit, va cobrar unes sucoses pòlisses d’assegurança, tot d’una, cosa que ara ha estat usada en contra seva. Però es veu que unes càmeres de seguretat van captar-la pel barri on es va cometre el crim entorn de la mateixa hora… Però també un captaire, que es va amagar de la policia i encara no ha estat identificat… Tot això fa olor de Netflix i budellada. 

Sigui com sigui, Brophy escrivia i sembla que era capaç d’assassinar, a més de formular la teoria d’ambdues coses. No és el primer autor que ha comès un homicidi: el filòsof Althusser, el novel·lista Burroughs, o Anne Perry, que va cometre un crim de sang de joventut i va acabar tenint un èxit fenomenal com a novel·lista gòtica. 

Hi ha més casos: com el del català Vidal y Planas, que després de matar un amic i anar a la presó acaba escrivint novel·les de tema patibulari. Finida la guerra civil, va a parar als Estats Units, i va escriure pel·lícules per a la Warner. A Tijuana, on va morir, hi ha una avinguda amb el seu nom. 

Melcior Comes és escriptor