OPINIÓ

Per marges secrets

Ens arriba quan menys esperàvem, com una fabulosa tramuntana. S'obre “dins la copinya blava del capvespre” des d'on albiram les coses autèntiques de la vida, com aquest llibre. I no, no tenc cap tipus d'amistat amb l'autora que ja va sorprendre el 2001 amb 'Aigües esquives'. Françoise Mudoy Bover no juga a la lliga dels mediocres, fa la seva. Pel poc que sabem, viu i viu en la literatura. Sí, és un poemari, però no un llibret de poemes qualsevol dintre d'aquesta bacanal eixorca on es van repartint els premis. “Jo en tenc nou, jo en tenc deu…”

Nasqué el 1956 a França a foravila de la regió de Berry. Fa molts anys que viu a Mallorca i les seves edicions solen ser bilingües com dos cors que no canten, que glateixen ritmes de dues realitats lluny de la lluita i ben a prop de la més personal simbiosi. Micelis de versos saunyen llacors que amaren fenassos de pensament i al seu bell mig un ocell o altre saltironejant entre els versos hidratant-se impudorosament en una llàgrima transparent de rosada tot fent arribar el poema a la seva albada des de l'aparent senzillesa.

Els obsessionats en la bellesa, i totes les seves cares, no podem deixar passar aquest llibre, pensat i repensat a cada mot i en cada síl·laba. La vida, la terra, la natura, la mort, l'amor... Hi pot haver res més?

Llibre il·lustrat per l'artista plàstica Alícia Llabrés, en aquest aspecte podem pensar que és el més aconseguit dels resultats finals possibles que s'han pogut trobar editats a la col·lecció 'La sínia del tall'. Després d'un llarg descans d'aquesta emblemàtica sèrie arriba aquesta novetat amb sensual i elegant contundència, potser sota l'atenta mirada de Pere Rosselló Bover, com un aire gèlid i pur després de la més embafadora i resclosa tendència poètica d'aquestes avantguardetes de pacotilla regades de premis tan corruptes o més que la pútrida política que els mateixos denuncien. Formós i avinent, a estones, com una anhelada brisa sota els pomers de les platges de la memòria esmentada, un reafirmant cop sobre la taula que es neutralitza en l'inabastable món de l'autora: “Sols escrivim per aprendre”. L'alè de Novalis ben present i combinat de regustos pascalians gestionant les oscil·lacions dels versos enfonsats dolçament a “les onades de l'herba” que es perd en la llunyania per l'abundor d'unes imatges que transcendeixen allò subjectiu i escampen l'esguard sobre el més autèntic concepte de bellesa acaronant “les crineres del bosc” on s'amaguen lluernes, ocellons, murtons, pruneres de mel i tot els capritxos possibles que s'anuncien aquests mateixos dies en una continua “refilada de rupit”. Arriba amb la tardor un llibre de poemes genuí i que fou escrit originalment en francès i que la gentilesa de l'autora enriqueix i fa emmirallar en el nostre català ben farcit de bellesa copsada només per aquelles i aquells que escapen de l'estupidesa i la pretensió dels que cerquen lluny i no veuen prou tot allò que trepitgen. Uns versos ben puntuals per decantar-se de la mediocritat més nostra, de les falses intencions de provocar autèntics debats o de les cuinades polèmiques autoprovocades. 'Per marges secrets' de Françoise Mudoy Bover ens allunya definitivament d'un món literari abocat al circ i ens apropa al millor de nosaltres mateixos, a l'essència dels nostres més personals paradisos i, sobretot, a la literatura que fa que les llibreries vulguin romandre obertes.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF