ProfessoraQuan per setembre ens digueren que havíem de marcar entrades i sortides al centre, professors i professores ens miràrem estupefactes. I ara, què passa? Qui és que no compleix l'horari? Serà vera que iniciarem el curs amb aquesta mesura i no amb tantes altres mesures que ens fan més falta? Nosaltres, mestres, professors i professores, que ens passam el dia explicant conceptes, idees, teories, fórmules... no trobam explicació al fet d'haver de fer el marcatge. Ens crea crispació, tensió, converses llargues i improductives, especulacions, incomoditat, retards... i marcam, no marcam, no pensam en res més que marcar, ens oblidam de marcar... i tot això per què?
Una mesura basada en la desconfiança i el control per part d'un equip directiu respecte d'un equip docent ja es veu que no pot funcionar mai. És responsabilitat de cada docent complir l'horari de permanència al centre i justificar les absències, com ho és també fer bé les classes, coordinar-se amb la resta del professorat, formar-se i actualitzar-se en noves pràctiques educatives, mantenir una mirada oberta i constant cap als infants, joves i adults als quals adreçam la nostra feina... Fins ara el compliment de l'horari per part del professorat està garantit i mai no ha estat un problema. Durant la legislatura de Bauzá vaig sentir a dir moltes vegades al conseller Martí March que era necessari que els docents tinguessin la confiança de l'Administració educativa. Bona idea. És cert. Idò ara, què ha passat?
Exercir un lideratge autoritari, repressiu i intimidador per part de les directives dels centres, segur que té un efecte contraproduent. Durant aquest temps de prova del sistema de marcatge s'han produït situacions esperpèntiques en algun centre... els docents que compleixen el seu horari, però que de moment no el marquen, han estat cridats, un per un, primer al despatx de la cap d'estudis i després al despatx del director amb l'amenaça que, si continuen sense marcar, hi anirà l'inspector i els obrirà un expedient. No m'ho invent. Ha passat. No faig demagògia.
Les persones que exerceixen la funció directiva s'han de formar i actualitzar en noves formes de funcionament dels equips de treball, on totes les persones assumeixin les seves responsabilitats, deures i obligacions i participin del bon funcionament del centre. D'aquesta manera tothom sent que té un paper important en el desenvolupament del projecte i té molt clar que és la feina de totes les persones que hi participen el que fa que el projecte vagi endavant i es compleixin els objectius consensuats i assumits que s'han aprovat al claustre i al consell escolar del centre. Per altra banda, la gestió del temps, com ja sabem, és una eina de domini que en un lideratge jeràrquic i autoritari s'exerceix amb molta pressió. Per altra banda, no creim amb un lideratge que acumula en una sola persona tot el poder de decisió del centre i creim que s'ha de reforçar la democràcia interna als centres que, ni la LOE de Zapatero el 2006 ni tampoc la LOMQE de Wert el 2013, no ens han retornat. Fa estona que es demana un canvi legislatiu. Una nova llei d'educació que garanteixi plenament el funcionament democràtic dels centres i es compleixi la participació efectiva de tota la comunitat educativa.
La desconfiança i el marcatge han de desaparèixer dels centres educatius. Deixem de banda la mirada del rendiment dels recursos humans de l'empresa privada per canviar-la per la mirada pedagògica que garanteix el dret a l'educació i que creu en els docents que treballen per un sistema educatiu que contribuirà a la creació d'una societat formada, culta, crítica i amb capacitat per fer una societat més igualitària, més solidària, més lliure i més justa.
