19/04/2022

En mans de l'extrema dreta

2 min

Finalment, aquest dimarts el PP s'ha llançat dins els braços de l'extrema dreta de Vox, amb la qual governarà la Junta de Castella i Lleó durant els propers quatre anys, d'acord amb un pacte de govern que ha tornat a fer president el pepero Mañueco, aquest home de cognom temptador. El fet transcendeix els límits del ruedo ibérico, perquè és la primera formació liberal i de centre reformista (almenys així es defineix el PP als seus estatuts) a fer un acord de govern amb l'extrema dreta en tot Europa. Els següents acords d'aquesta naturalesa que es puguin produir, és segur que es faran també a Espanya, i també amb PP i Vox com a protagonistes.

De moment, l'objectiu és la plena normalització –ja prou avançada, d'altra banda– de Vox com a actor polític. Per això aquesta vegada Feijóo encara no ha anat a l'acte d'investidura, per evitar una foto que podia ser incòmoda, precisament, davant dels seus socis europeus (en una exhibició de cinisme, Cuca Gamarra ho ha explicat dient que Feijóo “ha prioritzat una reunió amb els agents socials”). Però sí que s'ha encarregat, el mateix flamant president del PP, de transmetre arreu que Vox és un partit plenament democràtic, segons el seu criteri. Per trobar un equivalent europeu ens hauríem d'imaginar Emmanuel Macron beneint el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, Olaf Scholz (o, abans, Angela Merkel) concedint credibilitat democràtica a Alternativa per Alemanya o algun altre partit neonazi, Mario Draghi referint-se a la Lliga Nord de Matteo Salvini com “un partit perfectament democràtic, perquè es presenta a eleccions i obté vots”.

La normalització s'anirà produint en la mesura que Vox sigui al govern de Castella i Lleó (o als que puguin venir) i no passi res que es consideri greu. Ens hem d'entendre: res que es consideri greu des dels paràmetres de la molt escassa exigència democràtica de la societat espanyola. En un país on no és estrany sentir, o llegir, que sota el franquisme no es vivia malament, la ideologia de l'odi d'un partit neofeixista com Vox no té massa problemes d'encaix. Fàcilment tindran (a la premsa, les ràdios, les televisions i les xarxes socials, pagades i fins i tot de franc) veus aliades que els ajudin a presentar com a normal el seu discurs fòbic contra els migrants, les dones, el col·lectiu LGTBI, l'ecologisme, la diversitat lingüística i cultural i, per descomptat, els catalans, entesos com a massa deshumanitzada contra la qual tot, o quasi tot, és tolerable. Més que més, perquè tot aquest discurs concorda a la perfecció, en el fons, amb el del PP, un partit que és directament hereu del franquisme per molt que als estatuts, com hem dit, parlin d'una altra cosa ben diferent (també hi diuen que “el Partit Popular durà registres comptables detallats que permetin en tot moment conèixer la seva situació financera i patrimonial”; els estatuts del PP són una bona peça còmica). 

D'ara endavant, la dreta espanyola es posa, voluntàriament, en mans de l'extrema dreta. Tinguem-ho en compte sempre.

stats