En mans d’uns quants
No soc ni mai he estat d’aquells que professen la teoria de la conspiració. Una teoria que defensa i creu que un grapat de persones poderoses, a l’ombra i anònimes, dominen el món. Que es reuneixen en secret i maneguen l’opinió pública, el que volen que pensem, les nostres preferències i, finalment, defineixen les nostres vides i el nostre futur. No. Ni Club Bilderberg ni similars. Crec que tot és més senzill i directe.
En economia, aquest és un punt important, ja que l’evolució del benestar i dels indicadors econòmics és fruit del que anomenem agents econòmics. Els agents econòmics –com ara les empreses, els consumidors, els inversors, els distribuïdors, el sector financer...– estan compostos per milers i milers d’individus i organitzacions. De tal manera que les decisions i opinions de tots, sumades, configuren la realitat. És per això que considerem l’economia una ciència social. Depèn d’uns agents que s’assemblen molt als de la sociologia. Això és clau: quan una economia està protagonitzada per tants milers de persones, permet la lliure competència i atorga oportunitats a tothom. El futur no està en mans d’un o dos poders, i convida que qualsevol, amb risc, treball, esforç i sort, pugui tirar endavant com ho consideri oportú.
Ara bé, en aquests moments això no és així. L’economia actual, o més aviat la perspectiva econòmica, depèn d’un grapat de decisors principalment geopolítics. El cost de l’energia és el gran desestabilitzador. Augments de preu del gas, l’electricitat i el petroli han disparat la inflació, que s’ha traslladat a tots els béns i serveis. Les autoritats apugen tipus d’interès per mirar de refredar el crèdit i les expectatives inflacionàries. Els sindicats negocien augments salarials que repercutiran en els guanys empresarials, en el poder de compra dels assalariats i en el consum. Si us hi fixeu, tot arrenca en el preu de l’energia. Del conflicte amb Ucraïna i del gas depèn tot. De tres o quatre mandataris depèn tota l’economia mundial, i això no són bones notícies. Necessitem una política energètica més fragmentada. L’economia de tants en mans d’un quants no convé a ningú. Va contra tot el progrés i llibertats que hem construït.
