Els manllevats
No sé si és premonició d'alguna cosa, però casualitats o no, el fet és que ha coincidit la rondallística amb el tram final de la campanya electoral
Diu el març: "Abril gentil: deixa-me'n un, deixa-me'n dos, deixa-me'n quatre, deixa-me'n cinc, perquè entre tots vull matar la vella, ovelles i ovellots". Són el que es coneix com els dies manllevats, aquells que el mes de març demana prestats a l'abril per complir el seu paper segons el refranyer popular, després que el març marçot no hagi matat la vella a la vora del foc (ni la jove, si pot). El refranyer té moltes variants per referir-se als manllevats, és a dir, a aquests primers dies d'abril que ens recorden que malgrat haver entrat a la primavera i haver gaudit de dies de bonança, el fred pot tornar amb conseqüències inesperades. No podem negar que enguany s'ha complert el refranyer.
Casualitats o no, el fet és que ha coincidit la rondallística amb el tram final de la campanya electoral. No sé si és premonició d'alguna cosa, si aquests propers dies escoltarem propostes que ens faran agafar calfreds i si la tranquil·litat que ha regnat des de la penjada de cartells donarà pas a tempestes provocades per les dialèctiques entre candidats. Hem de recordar que entrem en zona de perill, l'esprint final que esdevé decisiu per captar el votant indecís, en una setmana amb els debats temàtics televisius segurament més suggerents i amb la traca final divendres del col·loqui entre els set aspirants a cap de Govern.
Doncs això, paciència. Que no se'ns glaci l'ànima escoltant més d'un i que el refranyer popular dels manllevats serveixi per regar camps i muntanyes, que tanta falta els fa després de setmanes de sequera.
