Manelic a la 'sele'

A l’examen de literatura catalana hi havia, com sol ser habitual, preguntes sobre Terra baixa, de Guimerà, que és una obra de lectura obligatòria a batxillerat. Aquest any els estudiants s’han passat molts dies confinats, fent classes online, i s’han perdut moltes coses dolentes: “La de literatura confiscant mòbils” i l’alegria de sortir un divendres a fer una hamburguesa i un gelat. Una de les preguntes –i me n’imagino els autors rient per sota el nas– feia així (cito de memòria): “Digues si és veritable o fals que en Manelic mata l’amo Sebastià amb una pistola”. Estic segura que algun estudiant haurà posat que és cert. Em fa gràcia imaginar-me aquests professors que van escriure les preguntes de l’examen. “¿I si fem una sèrie de quatre preguntes on hi hagi diferents armes per a en Manelic?”, potser va dir algun d’ells. I potser van fantasiejar amb la idea de posar les quatre opcions: a) Kalàixnikov, b) Catana, c) Ganivet, d) Àntrax. Jo, per l’any que ve, tinc una altra proposta (Terra baixa surt cada any i les preguntes s’acaben). Podrien posar una pregunta que digués: "Quina de les tres frases va pronunciar en Manelic després d’assassinar l’amo Sebastià?" a) He mort el llop. b) M’he carregat el llop. c) He matat el llop.

Estic segura que la majoria de gent del carrer, no estudiants de batxillerat, que tenen fresca l’obra i la frase, no contestarien la frase correcta, perquè gairebé no es diu. És mort? És viu? No conec cap no vacunat que ho digui, i, si haig de ser sincera, de vacunats que ho diguin tampoc en conec tants. Això obriria la porta, esclar, a adaptar als nous temps frases cèlebres de la literatura catalana. El “Patufet, on ets?” se substituiria per “Patufet, on estàs?”. I la cançó, escatològica, sobre l’absència de pudor dels detritus muntanyencs seria, doncs, així: "Els detritus muntanyencs no oloren malament encara que els remenis amb un pal".

Empar Moliner és escriptora