SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Ser mallorquí és barat (500.000 €)

O menorquí, o eivissenc o formenterenc (ja em dispensaran el centralisme del títol). Devem als governs de Mariano Rajoy moltes alegries, i una que no és petita és el programa que permet la venda dels anomenats visats d'or, això és, permisos de residència a canvi d'inversions immobilariàries. Concretament, el permís de residència a Espanya cotitza a 500.000 euros, és a dir, l'entrada de la compra d'una residència de luxe. Fins a finals de 2017, eren quasi 41.100 els inversors estrangers que s'havien beneficiat de la mesura, procedents principalment de Rússia i de Xina. És important assenyalar que l'obtenció del permís de residència comporta la lliure circulació de béns, persones i mercaderies dins l'espai Schengen, l'espai d'intercanvi sense fronteres de la Unió Europea. En resum, un negoci rodó a canvi de no res.

Justament la Comissió Europea, a través de la comissària de Justícia, Eva Jourova, va advertir fa temps del perill que comporta “l'obertura de portes d'or a gent privilegiada”: dit d'una altra manera, facilitar l'entrada d'il·lustres inversors pertanyents a les màfies i al crim organitzat. Espanya és el país, dels vint de la UE que ofereixen o han oferit aquest tipus de programes, que més visats daurats ha despatxat fins ara, seguit d'Hongria, Letònia, Portugal i el Regne Unit (que va deixar de vendre'n l'any passat, en comprovar que efectivament la mesura acabava sent un colador de mafiosos). A més del mig milió en inversió immobiliària, hi ha altres tarifes per obtenir la residència a Espanya: un milió en dipòsits, dos milions en bons de l'estat o –aquesta és la millor– l'acreditació de ser un “professional altament qualificat”. Altament qualificats en blanqueig de capitals i evasió fiscal, per exemple. Hi ha tres països de la UE (Bulgària, Xipre i Malta) que directament mercadegen no ja la residència, sinó la nacionalitat, a canvi de grans inversions, tot i que als altres països també és freqüent que els que han obtingut la residència també acabin per aconseguir la nacionalitat, amb un petit esforç més. No fa falta subratllar la contradicció obscena que suposa obrir de pinte en ample al crim organitzat a canvi del que per a ells és una propina, mentre la Unió Europea és incapaç d'articular polítiques sòlides sobre l'acolliment de migrants i refugiats, donant lloc a episodis com els dels vaixells 'Open Arms' o 'Ocean Viking'. Sort hi ha hagut de l'heroica intervenció de la fragata 'Audaz', enviada per Espanya a fer d'en Palou a sa Pobla.

Un dels indrets que prefereixen els, diguem-ne, inversors estrangers per instal·lar-se és, com no, les Balears, que per aquelles casualitats disposa d'un parell dels punts estratègics –Eivissa i Mallorca, concretament– del narcotràfic internacional. El Govern (balear) ha anunciat que pensa demanar al govern (espanyol) la supressió del programa dels visats d'or, i impedir així l'entrada de més fortunes de procedència dubtosa, si més no per aquesta via. Lloable demanda, si no fos perquè el govern de Pedro Sánchez ja du quatre mesos en funcions i ja ha deixat clar que, mentre sigui així, no pensa atendre cap petició de les comunitats autònomes, i molt menys d'aquesta. Ni pel que fa als deutes pendents de l'Estat amb Balears, ni pel que fa al finançament, ni pel que fa a res. Si el segon Govern de Francina Armengol s'ha proposat arrabassar alguna cosa de Madrid, val més que pensi en alguna manera de fer-ho que no consisteixi únicament a esperar lleialtat i respecte institucionals. Aquests també són, en la política actual, béns de luxe que aniran escassos en els anys propers.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF