27/10/2021

A Mallorca, extraccions

2 min

El ministeri de Transició Ecològica, comandat per la ministra Teresa Ribera, ha fixat una zona d'extracció d'arena a Mallorca “per regenerar platges”, concretament a la zona de Banyalbufar (per als lectors continentals: Mallorca és una illa, no una ciutat; en aquesta illa, a més d'una ciutat anomenada Palma, hi ha una cinquantena de poblacions més; Banyalbufar és una d'aquestes poblacions). És a dir –segons ha informat el Diario de Mallorca– la idea és extreure arena de la costa de Banyalbufar (situada a la serra de Tramuntana, elevem el grau de dificultat) i endur-se-la per regenerar les platges d'altres llocs d'Espanya. Les de Madrid, segurament.

Aquesta inspirada iniciativa forma part del POEM (Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim) de la zona que el ministeri de Transició Ecològica denomina Costa Levantina - Balear. “Sois unos niños, levantinos; os pierde la estética”, ens advertia Unamuno, i és fàcil constatar que tenia raó. L'extracció d'arena a Banyalbufar ja es va dur a terme fa una vintena d'anys, quan el mallorquí i pepero Jaume Matas va ser ministre de Medi Ambient, homòleg, o equivalent, de la cartera de Transició Ecològica que actualment ostenta la socialista i madrilenya Teresa Ribera. Jaume Matas, recordem-ho, havia estat president del Govern Balear abans de ser ministre. Després ho va tornar a ser, i el seu mandat va ser tan resolutiu i enèrgic que la seva figura pública ha estat finalment la d'un delinqüent que va caldre fer tornar per ordre judicial dels EUA, on havia fugit (aquest sí) amb un munt de pasta. Després ha estat repetidament jutjat i condemnat, ha estat puntualment a presó i s'ha salvat d'estar-hi molt més temps a força de negociar amb la Fiscalia, etc.

La serra de Tramuntana és un espai d'un incalculable valor mediambiental, i també històric, patrimonial i cultural. Fa deu anys que la Unesco la va declarar Patrimoni de la Humanitat i el deure que hi té el govern d'Espanya és cuidar-lo i protegir-lo, no esprémer-lo i fer-lo malbé. Perpetrar-hi l'extracció d'arena que han decidit la ministra Ribera i el seu equip des d'un despatx d'un ministeri suposa un atemptat ecològic de primera magnitud, una aberració pròpia de països endarrerits i governats per gent obtusa. La coalició MÉS ha anunciat una iniciativa per aturar-ho, i Unides Podem han dit que hi donaran suport: totes dues formacions són sòcies de govern amb el PSOE, i falta saber quina és la postura de la presidenta Armengol, a qui cal exigir que sigui capaç, com en altres ocasions, de desmarcar-se de Madrid. Però, mentrestant, les metàfores es fan soles: Mallorca, per al govern d'Espanya, és una illa de mer interès extractiu. Extraccions de diners o de recursos, com l'arena de les platges. Però el principi sempre és el mateix: endur-se les riqueses de l'illa a gust, caprici i benefici d'uns governants que ni coneixen aquestes illes, ni en saben res, ni tenen el més mínim interès a conèixer-ne res. Sense donar, per descomptat, res a canvi. Si això no és un tracte colonial, almenys s'hi assembla molt.

stats