CORRENTIA

A mala hora

Ser d’esquerres i militant del PSOE –tot plegat, de bona fe– deu plantejar un enfilall de problemes filosòfics d’envergadura. Es pot ser i no ser una cosa a la vegada? No sabríem què és més urgent per enfilar alguna via de sortida d’aquest laberint: aclarir què és ara mateix ser d’esquerres o valorar adequadament què significa militar al PSOE. Per si no fos suficientment complexa la qüestió, afegim-hi que en Sánchez és al cap damunt del partit, acompanyat a les altures per persones com César Luena López, Antonio Pradas, Margarita Robles o José Luis Ábalos. Com més amunt et fas, més s’enterboleix el panorama. Però, si baixes, et sents presa de gran perplexitat, com Ramon Llull quan creia que Déu no se li manifestava en la qüestió de si havia de matar o no l’esclau àrab –però Déu sí, que se li va manifestar: l’esclau s’havia penjat. S’ha d’entendre que Llull donàs gràcies infinites a Déu per haver-lo alliberat d’un dubte tan anguniós. No sé si explorar a fons aquest episodi ens permetria projectar una mica de llum sobre el problema que mencionàvem una mica més amunt. Així i tot, en el si del PSOE es comencen a sentir veus crítiques –la de Francina Armengol, entre les més distingides–, sobretot pel que fa al pacte suïcida d’en Sánchez amb en Rajoy respecte del 155, quan ja és clar que el va aplicar un manotes.

Enmig d’aquest Cafarnaüm, la sentència d’una part de la Gürtel dona peu a en Sánchez per aixecar-se contra Rajoy. Home, ja era hora que algú fes alguna cosa, però sigui el que sigui, fa molt tard. I, si a més de fer tard, encara arriba amb els pactes sobre Catalunya a l’esquena, voldrà dir que per als catalans tot continua igual, que és la pitjor de les perspectives per a Catalunya i per a Espanya.

Sempre ens hem preguntat per què, tant a Espanya com a Catalunya, les grans crisis arriben quan hi ha mediocres al poder, que no les saben/poden aprofitar. Però potser la pregunta seria si és la mediocritat la que mena a les grans crisis. I, si fos així, ens hauríem de reconèixer com un conjunt de pobles escassament capacitats per governar-nos. Igualment s’explicaria per què podem arribar a ser tan corruptes. Els buits que la política crea a la societat, els corruptes l’omplen sense oposició i amb el beneplàcit de bona part de la gent.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF