De la crònica de Madrid enviada el 2 de juliol del 1932 pel corresponsal J.O. (no identificat) i publicada a Mirador (7-VII-1932). Avui fa noranta anys que cinc individus van assaltar l’habitació de l’hotel de Madrid on s’allotjava Ventura Gassol, conseller de Cultura del govern Companys. Van intentar lligar-lo. Li van causar lesions. Van fugir quan van sortir al passadís diversos clients.
Tots sabem que Madrid és una ciutat amable i acollidora, àdhuc amb una propensió innata a la galanteria i a l’afalac. [...] Ningú, doncs, que conegui Madrid, no cometrà l’error groller d’establir una relació entre les inspiracions d’aquest poble sensible i la inspiració feixuga, de tipus feixista o hitlerià, dels cinc bergants que amb totes les agreujants del nombre, de la premeditació, de l’obscuritat i la sorpresa han agredit i ferit el nostre amic el diputat de Catalunya i Conseller de la Generalitat senyor Ventura Gassol. Per dissort, una part considerable de la premsa de Madrid ha pensat que convenia d’atenuar la gravetat de la malifeta i no ha trobat altre procediment millor que el de rebaixar-lo a la categoria d’una gràcia gairebé excusable. Es tracta, s’ha dit, d’una broma pesada, però d’una broma. Alguna ploma inexperta àdhuc ha precisat a situar el fet dins d’una tradició local madrilenyista i ha recordat l’acudit humorístic de cobrir la Cibeles amb una capa castissa una nit crua d’hivern. Una mica més i l’agressió a Ventura Gassol, vista a través d’aquesta premsa ingràvida, esdevindrà una prova de l’enginy madrileny. [...] Establerta i declarada l’absoluta manca de relació entre el caràcter del poble de Madrid i l’agressió frustrada, ¿vol dir que hem de veure en aquest acte les característiques d’un fet isolat, obra de quatre ximples, en aquest cas cinc, sense cap connexió amb un estat de passió col·lectiva? Un diagnòstic així seria fals. La varietat de signes concordants autoritza a diagnosticar d’una manera diferent. Des d’aquesta primavera hi ha alguns barris espirituals de Madrid tocats d’una passa patriòtica. És una mena del mal aire nacionalista de manifestacions més agudes, estridents i desentonades que les del nostre famós i per ara tan sociable i ponderat nacionalisme particularista. A jutjar pels efectes, la malaltia seria més greu a Madrid que a Barcelona. Senyals exteriors? Tantes com en vulgueu: manxetes d’El Imparcial, articles d’ABC, les manifestacions del mes de maig contra l’Estatut, els acords d’exclusió contra els articles de fabricació catalana, [...] i finalment l’agressió a Ventura Gassol. El pitjor és que la infecció ha atacat fins i tot l’òrgan periodístic del senyor Ortega y Gasset (José) [El Sol ], que aquests dies ha parlat de l’agressió a Ventura Gassol en un to d’un gust dubtós. Madrileny tot això? Evidentment, no. Madrid no és un poble amic de les paraules gruixudes, dels actes brutals i de les actituds parenceres. [...] Més aviat em decanto a creure que es tracta de la inoculació passatgera i no general d’un microbi foraster, d’un microbi provincià. Totes les ciutats del món, fins les més selectes, hi estan exposades. París, tot i ésser París, ha passat les seves. Ara li toca a Madrid, a alguns barris de Madrid. L’agent d’aquesta passa? Aneu a saber! […]
