FilòlogaSense transició, hem passat d'un confinament planetari a una ebullició humana sense precedents, o almenys és el que volem creure, ja que se'ns van oblidar els ressons dels crits de les hecatombes àrabs i altres assumptes no importants com la persecució dels rohingya. 08 minuts 46 segons van generar un diluvi d'imatges d'indignació i solidaritat, i, si no fos per les càmeres que van gravar aquells eterns minuts, segurament res no hauria ocorregut. Les càmeres van congelar el temps i van captar les profundes ferides de la nostra era, ferides heretades d'altres èpoques i ferides que continuen enfrontant una espècie contra si mateixa en la seva carrera cap a la pròpia anihilació.
Totes les pantalles no fan més que transmetre imatges d'humans contra humans i, a poc a poc, m'envaeixen els records de la meva infantesa i penso en Cornelius, el savi historiador i geògraf del planeta dels simis. Certament és ficció, però va dir una gran veritat, i així va parlar: "Vagin amb compte amb la bèstia humana, mata per diversió, per cobdícia o per avarícia. Sí, assassinarà el seu germà per posseir la terra del seu germà”.
Des de temps remots, la mà de Caïm ha redactat el codi de la desigualtat i ha legitimat la tirania dels uns sobre els altres. Així ha estat la nostra història, així és la nostra història i així continuarà si ens acomodem a no veure allò que és visible. La nostra quotidianitat està edificada sobre desigualtats visibles que a vegades veiem i altres vegades fingim no veure. La por ens embena els ulls i ens lliga a una efímera existència còmoda, i dic efímera per no oblidar que l'eternitat no està assegurada a ningú. La por de veure i assenyalar l'injust, la por de perdre la comoditat de l'espectador. No veure, no sentir i no parlar, les tres regles de la supervivència social. Per què ficar-se en problemes?
Caïm va dictar i la seva mà va escriure el codi de la injustícia i del deshonor. Així que el teu delicte és el teu color, com més fosc sigui més invisible seràs i més amos tindràs. El teu delicte és el teu gènere i en tots els idiomes. Dona, recorda sempre que vas néixer per servir. El teu delicte és el teu pensament. El teu delicte és creure en alguna divinitat o en cap. El teu delicte és néixer diferent. El teu delicte és la teva pobresa. El teu delicte el marcaran les castes que t'empresonaran a l'inframon. El teu delicte és el teu físic, massa imperfecte per a éssers imperfectes. I tants altres que regeixen les nostres vides sense adonar-nos-en!
La mà de Caïm mou el costat fosc del nostre món legitimant opressions i guerres que han regat la terra amb massa sang d'innocents. Els oprimits i els desheretats de la humanitat són cada vegada més, i com va dir John Steinbeck: “I el fracàs és als ulls de la gent. I als ulls dels qui tenen fam hi ha una ira que va creixent. A les ànimes del poble el raïm de la ira s’està tornant ple i gràvid, gràvid i a punt per al dia que serà veremat”. La verema arribarà, qualsevol dia arribarà!
I que tinguem sort.
