17/08/2022

Loznitsa, una veu que s’ha d’escoltar

2 min

Vist que el llibre de Sebald Sobre la historia natural de la destrucción acara un tema que, com a mínim, s’assembla molt al de Historia natural de la destrucción, el film de l’ucraïnès Sergei Loznitsa, és probable que entre aquestes dues obres d’art hi hagi molt més que una dèbil relació. Ho he de dir així perquè, en els papers oficials del festival, no he vist menció a l’escriptor alemany ni a la seva obra.

Loznitsa ha estat reconegut en el decurs de l’Atlàntida Mallorca Film Fest amb el premi Masters of Cinema, i gràcies a aquesta circumstància hem tengut l’oportunitat de conèixer les seves opinions sobre l’estat de coses en aquest moment de tribulació bèl·lica. Com és natural, el cineasta critica la invasió russa, que compara amb la dels nazis. Però també focalitza l’atenció en algunes qüestions particulars que el converteixen en una d’aquestes persones que cal escoltar quan parlen.

Del que ha dit en referència a la cultura en temps de guerra, val la pena subratllar que ara mateix no es pot donar l’esquena a la cultura russa, entre altres raons perquè hi ha directors de cinema russos que treballen fins on els és possible en films crítics amb l’actitud del govern de Putin. Per què, idò, hauríem d’apartar els esportistes russos de les competicions internacionals, tal com demanen els fanàtics d’un i d’altre bàndol? No és la guerra un afer de polítics generalment corruptes i de militars? Podem emprar la població civil com a arma de guerra? Hem d’odiar una nedadora o un tennista russos, dels quals ignoram ideologia i actitud?

Les preguntes continuen fins a l’infinit, com la maldat i l’estupidesa humanes.

Guillem Frontera és escriptor