Secretària de normalització lingüística de l'STEI IntersindicalTots volem l’estabilitat legislativa al sistema educatiu i feim passes per consensuar les bases per a un pacte educatiu a les Illes i a l’Estat. El document d’Illes per un Pacte és al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). La feina feta suposa una implicació i un procés d’aprenentatge molt bo per a les persones que hi participam, però hi ha aspectes que, de moment, no formen part del consens, com per exemple que hi figuri que l’ensenyament ha de continuar sent el 50% com a mínim en català a tots els centres de les Illes i el 100% per als centres que així ho acordin.
No entenem que, per part de la majoria de la Comissió Permanent, no s’hagi acceptat aquesta esmena que fa referència a la llengua, ni tampoc cap de les altres esmenes substancials que ha presentat l’STEI Intersindical i que fan referència a la derogació de la LOMQE, la reversió de totes les retallades, l’elecció democràtica de les direccions per part dels consells escolars, la garantia de no arbitrarietat en la provisió dels llocs de treball docent, etc. Pensàvem que, ara que el Govern de les Illes Balears ha atorgat el premi Ramon Llull -l’il·lustre mallorquí i pare de les lletres catalanes- a les entitats que formen part d’Illes per un Pacte, s’acceptaria l’esmena que fa referència al català.
L’ensenyament és una de les quatre potes de la normalització de la llengua, juntament amb els mitjans de comunicació, l’Administració i l’ús social. Ens preocupa el fet que hi hagi entitats dins el CEIB que no vulguin la referència explícita del que ara tenim, el Decret de mínims. Un dels arguments és: “Volem complir l’Estatut d’Autonomia, la Llei de Normalització Lingüística (LNL) i l’autonomia de centres i no volem parlar de tants per cent”.
L’STEI no vol passes enrere en la normalització del català. Ni tampoc la desregulació normativa, o que resti en mans d’una falsa autonomia de centre quin serà el tant per cent de català que es farà a cada centre. A les bases del Pacte la qüestió lingüística no pot quedar definida de manera tan feble o en mans del voluntarisme. Volem donar continuïtat a la bona feina que fins ara han fet els mestres i professors implicats amb un sistema educatiu democràtic, obert, participatiu, arrelat al medi, amb el català com a llengua vehicular de l’aprenentatge i de la comunicació interna i externa. Aquest model escolar, que té el suport de pares i mares, va aguantar les envestides del Govern Bauzá perquè estava construït amb uns fonaments sòlids, coherents pedagògicament i amb el català com un dels seus pilars.
Volem que aquesta feina, que ha evolucionat amb el temps i les persones, que ha estat creativa, garantia de cohesió social i que ha sabut incorporar noves metodologies, continuï progressant amb una normativa que li faci costat i que impliqui TOTS els centres educatius de les Illes Balears de la mateixa manera. Perquè la normalització avança quan és majoritària i es fa pertot amb un mínim de presència i compromís.
Per altra banda, el Marc comú europeu de referència és un marc per a l’aprenentatge de llengües estrangeres fora del sistema escolar. No és el currículum bàsic de referència del català a l’escola. A més, el català no és només una assignatura, una matèria que s’ha d’aprovar... és l’element cohesionador de totes les persones que viuen i treballen a les Illes, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. És l’expressió de qui som, d’on venim i cap on anam, concepte molt útil per no despersonalitzar-nos i tenir una mirada pròpia de com volem organitzar-nos, conviure i fer les nostres aportacions al món contemporani. El català ha de tenir el lloc que li correspon, clar i sense ambigüitats. Ni una passa enrere!
