Els lligams entre la violència masclista i el model socioeconòmic

A les Illes Balears, per un motiu o per un altre, sempre acabam remetent-nos al nostre model socioeconòmic . De tan poc divers com és, de tan fàcil de definir en uns pocs paràmetres, ens trobam que les branques, les sanes i les malaltes, sempre sorgeixen del mateix tronc o, més ben dit, tenen les mateixes arrels, en aquest cas el monocultiu turístic, amb totes les particularitats que ens són pròpies amb una certa exclusivitat.

El fet que les Balears liderin, des de fa una dècada llarga, el rànquing de comunitats amb més denúncies per agressions masclistes i tinguin el nombre més alt de feminicidis per habitant no es pot desvincular d’un model socioeconòmic que està basat en el turisme, sobretot en el de masses, que es desplaça a les Illes per a unes vacances amb tota mena d’excessos, alcohol i drogues preferentment.

Les Balears ofereixen totes les condicions que les institucions i les persones expertes en violència de gènere apunten com els motius principals per a l’increment de les agressions sexuals. El turisme de gatera amb l’estacionalitat a la qual està estretament lligat generen un volum gran de població flotant sense l’arrelament i la protecció social necessaris. És més, està demostrat que les zones de costa, per estar dedicades especialment i de manera quasi exclusiva al turisme, són espais que pateixen d’una manca flagrant del teixit social que és bàsic per donar seguretat a les possibles víctimes i aïllar i denunciar els agressors.

Però, al marge d’aquests factors considerats de gran risc, a les Balears en tenim d’altres que no contribueixen a disminuir les dades de casos de violència masclista, ans el contrari. La temporalitat laboral posa especialment en risc les dones, com les hi posa el nivell baix de formació de la població en general i una remuneració laboral que les deixa amb un escàs marge per independitzar-se dels agressors.

Si es té l’estimació que només un 30% de les dones denuncien les agressions patides, el gens honorable lideratge ha de ser combatut amb urgència des de les institucions competents, perquè les xifres reals deuen fer feredat. És un deure de tota la societat disminuir al màxim les agressions masclistes. Som tots que hem de protegir les víctimes i hem de denunciar els agressors. Però alhora el Govern no només ha d’engegar més polítiques per posar fi a aquest drama, sinó que ha de començar a apuntar cap als motius que el provoquen, tots aquests aspectes del nostre model econòmic i social que contribueixen a convertir en víctimes les dones i a donar més força i eines als maltractadors.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF