I AQUÍ

Les lliçons d’història d’Anasagasti

Les lliçons d'història de vegades arriben de polítics o expolítics coneixedors del rerefons d’històries, algunes de prou conegudes, però de vegades silenciades o de les que no se’n parla gaire, i menys encara obertament. I ara que l’espasa de Dàmocles apunta a les llibertats d’expressió, tal volta és per aquest motiu que resulta encara més sorprenent sentir parlar de la infantesa del rei emèrit obertament, encara que l’interlocutor sigui un conegut polític basc. “El seu rei, que se’l paguin ells. Independència!”, diu el títol de la darrera classe d’història impartida per Iñaki Anasagasti acompanyat d’un alumne avantatjat, Joan Tardà. Us recoman que hi pegueu una ullada si encara no han tret el vídeo de YouTube, que segurament aviat desapareixerà o potser no i, llavors, tal vegada, potser sí que algú rebi una denúncia per part de la Fiscalia General de l’Estat. Anasagasti se’n fot, d’un fet de la història recent i de la manca de coneixements històrics d’un “personatge” que va matar el seu germà a Estoril i després, tot i haver comès aquest terrible error, se’n va a caçar elefants. Ho atribueix a una manca de sensibilitat i, sobretot, a la benevolència de Madrid. Diu que allà, a la capital d’Espanya, on hi ha la crosta que governa aquest Estat, se silencia tot i es consent tot al rei perquè ell representa el símbol i la unitat d’Espanya. I és així de trist i és així de cert: a Espanya es mantenen certes institucions, es mantenen certes figures simplement pel rèdit que se’n treu, de mantenir la unitat indivisible d’aquest país anomenat Espanya. Les llibertats individuals i col·lectives no compten, tan sols la unitat d’Espanya. Ara més que mai cal commemorar la II República.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF