Els llibres

Les sèries, el futbol, el cine, el teatre, la música, la cuina, la moda... Totes aquestes arts mereixen programes divulgatius, on se’n parla, amb passió, vehemència, erudició i tecnicismes. Se suposa que els amants de les sèries, el futbol, el cine, el teatre, la música, la cuina o la moda hi estan molt interessats i els fa il·lusió sentir experts que n’opinen. Les petites notícies o curiositats relacionades amb aquella disciplina també els resulten interessants. És el meu cas. Del que m’agrada ho vull saber tot. I pot passar que algú que no sigui un expert o aficionat a sèries, futbol, cine, teatre, música, cuina o moda en segueixi un programa. Encara que potser no entendrà tot el que estan dient (de vegades, experts tastadors de vi o experts en música dels setanta comencen a dir noms que gairebé només ells coneixen), n’aprecia la passió.

Però això amb els programes de llibres no passa. A diferència de totes les altres arts, la societat considera que els llibres “ens haurien d’agradar”. També considera que els programes de llibres “són avorrits”. Que siguin avorrits els de futbol o de música és igual. Els de llibres no ho poden ser. I vet aquí que hom intenta que no ho siguin. El contrari d’avorrit què és? Insubstancial? Esbojarrat? Picat? Una classe de conducció d’automòbil pot ser molt avorrida. Però que sigui avorrida és natural. Potser ha de ser avorrida per poder arribar un dia a divertir. El que no passarà mai és que, perquè no sigui avorrida, el professor parli d’una altra cosa que no sigui la conducció. Aquest truc no es permetria en cap programa de futbol, de teatre... En un de llibres sí. 

Passat Sant Jordi —no em canso de repetir-ho— un cop sabuts els llibres que havíem comprat, els exquisits ens advertien: “Però ara, a llegir-los, eh?” No ens diuen mai això quan comprem una ampolla de vi, ens fem de Filmin o ens donem d’alta a Spotify. Els lectors entenem molt bé que una gran part de la població no llegeixi llibres. Si de vegades parlem molt bé dels que ens han agradat (a mi m’encanta recomanar-ne, quan vaig a llibreries) és només per compartir el plaer. No perquè creguem que els llibres milloren la vida.