03/09/2021

Llibres bonics

2 min

Amb la invenció de la impremta no només es posava en marxa l’instrument que possibilitaria la reproducció ‘infinita’ dels llibres, sinó també el primer producte que podria ser fet en massa. La impremta permet multiplicar els llibres, però també les instruccions per fer més impremtes; possibilita que les idees de tota casta circulin arreu, i que els processos de producció de qualsevol altra mercaderia siguin també explicats i divulgats.

Si hi ha alguna cosa que caracteritzi el capitalisme és la capacitat del mercat de multiplicar infinitament les mercaderies, fins al punt de fer-los perdre qualsevol encant. Tenim tantes coses i sovint tan barates que ja no feim cas de res. Per això em sorprèn sempre –quan arriba el mes de setembre i la represa de publicacions i torn a sentir en l’ambient un cert fetitxisme del llibre com a mercaderia–, la gent que diu que espera que surtin certes novetats editorials, i que ja les darreres setmanes d’agost va a les llibreries a cercar certes obres, que tanmateix no poden sortir a la venda fins els primers dies de setembre.

En el llibre hi ha una doble dimensió: el que té de simple objecte de consum i el que conté, o hauria de contenir, en art, literatura. A mi m’agraden molt els llibres tal com s’editen en aquest país; veig com ho fan a França i a Itàlia, per exemple, i els llibres allà desprenen molta més barator i banalitat; a Portugal directament semblen antics volums de directoris de telèfon: paper prim, cobertes fades, tot encolat de mala manera. A Catalunya, i a Espanya en general, el llibre surt bonic, ben equipat de tipografies, paper bo i cobertes atractives. Venen ganes de tenir-los, sovint més que de llegir-los efectivament.

A banda del llibre com a objecte, hi ha la literatura; aquesta darrera hauria de ser la menys susceptible de ser banalitzada com a simple objecte de consum. Però hi ha tants llibres, i tants reclams culturals de tota mena, que fins i tot les persones més sensibles i atentes poden arribar a sentir una bulímica sensació de fartum. 

No deixa de ser commovedor, doncs, que encara hi hagi gent que esperi i celebri els llibres. Això vol dir apreciar la literatura, que mai no és simplement reduïble a l’objecte sobre el qual s’estampa. Amb el llibre digital semblava que el llibre de paper tenia les hores comptades, però s’ha vist que a l’hora de la veritat el llibre físic ens dona un suport molt més atractiu, a més de servir millor a crear un pòsit intel·lectual dins la ment del lector.

Vull pensar que en això hi ha alguna cosa més que consumisme. Que el llibre, encara que produït en massa, escapa a la lògica de la deglució accelerada de tot que caracteritza la nostra època, però hi ha indicis que més aviat és el contrari. El consum literari s’ha doblegat completament als ritmes del mercat, i potser val més això que res, però no deixa de ser més aviat deplorable que els lectors semblin més adelerats en els llibres que no existeixen que en els que sí que poden llegir, però que potser fa sis mesos que van sortir publicats. 

 

Escriptor
stats