Opinió 30/04/2018

El llibre de Sant Jordi

Una coberta negra mate i, com fets amb fils d'or, el títol, el dibuix d'una ballarina sobre un fons de figures geomètriques dins d'una circumferència, el nom de l'autor i el de l'editorial de color daurat. Res més, sense fotos, sense estridències.

i
Albert Roig
3 min

Estava remenant llibres a la parada de la Puça a la plaça del Poble. Al meu costat, el Ramon, desesperat perquè no encertava a triar entre tant títol, s'acostava l'hora de dinar amb la parella i no s'hi podia presentar sense cap obra escrita sota el braç. Jo també cercava llibre, però a diferència d'ell, no anava tan angoixat perquè ja tenia escollits els regals i buscava algun altre que m'inspirés lectura d'una manera diferent. Li anava comentant els que remenava, em vaig aturar en un d'ells i li vaig dir: "jo aquest només pel disseny de la portada ja me'l compraria". Una coberta negra mate, amb el títol, el dibuix d'una ballarina sobre un fons de figures geomètriques dins d'una circumferència, el nom de l'autor i de l'editorial daurats, com fets amb fils d'or, i res més, sense fotos, sense color. L'Anna, atenta com sempre tot i el tràfec de persones del moment àlgid del Sant Jordi a les parades de la plaça del Poble, va dir ràpidament: "és molt bo aquest llibre, t'agradarà". Què faria jo sense l'Anna! Mai m'ha decebut en el seu consell i, si puc, el segueixo al peu de la lletra. Així que, deixant ja de costat l'amic Ramon amb les seves cabòries, vaig dir-li a la meva llibretera que desconeixia l'obra de l'autor però que certament si el contingut s’adia a l'enquadernació del llibre, compliria les expectatives. L'Anna em va agafar pel braç em va portar fins a la taula on els autors de casa nostra signen les novetats editorials del dia i em va plantificar amb el llibre a la mà davant de l'autor. Presentació obligada i intercanvi de salutacions. Mentre em signava l'exemplar em vaig entretenir a parlar amb els altres dos autors que tenia al seu costat, aquests sí ben coneguts i amb qui hi mantinc una molt bona relació, el Carles i la Marta o la Marta i el Carles, que en aquells moments estaven a punt de signar els darrers exemplars i exhaurir l'edició prevista per la jornada.

Amb la dedicatòria feta ("Albert, espero molt que gaudeixis d'aquesta història i et faci passar una molt bona estona. Una abraçada". Un gargot per signatura i la data) ja només em quedava esperar el moment per iniciar la lectura d'aquell llibre que m'havia entrat pels ulls i que m'havia acabat de convèncer amb la recomanació de l'Anna. No és la primera, ni serà l'última vegada que compro un llibre a cegues -en aquest cas no del tot- i que després s'ha quedat a mitja lectura reposant a la lleixa de la biblioteca, esperant altres moments -que mai arriben- per reprendre la lectura; però a fe de déu que no és aquest el cas.

Ja només les vuit pàgines de la introducció escrites per Santi Trullenque són una obra d'art. Hi diu tantes coses i tan condensades en tan poc espai que me l'he llegit dues vegades. I després, la lectura de la novel·la en la qual constantment et replanteges conceptes com la identitat, la realitat, l'humanisme en una història explicada per dos protagonistes que, parafrasejant Trullenque, lluiten per esdevenir reals. Encara no he acabat de llegir el llibre, però fins i tot abans d'arribar al final no me'n puc estar d'escriure l'encert del moment en què vaig agafar-lo de la parada, vaig fer el comentari i vaig rebre la recomanació. I ara, si em permeteu, m'endinso de nou en la lectura de les darreres pàgines de 'La capsa de música' d'Agustí Franch (Editorial Mesclant).

stats