SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Quan la llibertat és creure

La portaveu adjunta del PP al Congrés de Diputats, Marga Prohens, mentia a IB3 Ràdio en afirmar que, mentre la indústria turística de les Balears ha conegut enguany un estiu dramàtic, “les nostres destinacions competidores continuen rebent turistes”. La competidora més directa (i la més propera) de les Balears és Catalunya, i allà també han registrat caigudes impressionants d’entre més del setanta i més del vuitanta per cent, tant de l’ocupació hotelera, com de les arribades de passatgers als aeroports, com de venda de bitllets d’avió i de vaixell, com del que vulguin. Allò que no ha tengut una caiguda tan pronunciada ha estat el global del PIB del país (de la comunitat autònoma, per dir-ho en la terminologia que li agrada a la senyora Prohens), tot i que també ha estat dramàtica. En concret, el PIB català ha caigut entre un 20 i un 22 per cent, segons dades de l’Idescat o d’Airef. A les Balears, l’economia s’ha contret fins a un 40,5% en el segon trimestre (un 46% a les Pitiüses). La baixada en el conjunt d’Espanya és del 22%, i en el conjunt de la Unió Europea, del 14,1%. Ara bé: el turisme com a indústria, i tret d’excepcions molt puntuals (el turisme de muntanya a Catalunya, per exemple, que ha funcionat molt bé gràcies al turisme intern), s’ha estimbat enguany a tot arreu, per la senzilla raó que una de les primeres coses que es lleva la gent en situacions crítiques són els viatges, sobretot els de plaer.

En resum: si els odiosos i odiats catalans han tengut tan mala temporada turística com nosaltres, però tot i així tenen una caiguda del PIB no tan apocalíptica com la nostra, no és perquè “continuïn rebent turistes” (que li deuen ser proveïts a Quim Torra per Pedro Sánchez i el Coletas, en virtut del pacte secret que tenen per destruir Espanya), sinó perquè la seva economia no depèn únicament del turisme, ni s’hi dediquen d’una manera obsessiva, com si no fos possible fer cap altra activitat productiva en aquesta vida. Però el que vol dir Prohens és que el Govern de Francina Armengol ha fet “una gestió nefasta de la pandèmia”, i que el que s’ha de fer és treballar en la reactivació econòmica de les Balears “de la mà dels que en saben”. Això sabem què vol dir perquè ja ho feien el president Bauzá i el conseller de Turisme Carlos Delgado: vol dir anar de cacera amb empresaris turístics (Delgado es posava al cap els testicles sagnants d’un cérvol, per fer-los més gràcia) i desprotegir el territori perquè hotelers i assimilats hi facin allò que els doni la gana.

Les mesures de seguretat proposades per Armengol són massa severes, vulneren –com diuen alguns– les llibertats ciutadanes? És curiós que es preocupin tant per les llibertats ciutadanes aquells que mai hi han mostrat cap tipus de sensibilitat, fins al punt d’aplaudir el fet que Espanya tengui presos polítics o que en Valtònyc no pugui tornar a Mallorca per haver estat condemnat a tres anys i mig de presó per la lletra d’un rap. Aquells que sí que creuen en la llibertat, i que s’han esforçat i han lluitat per ella, no la confondran amb poder sortir al vespre a fer una cervesa o amb el fet d’haver de dur o no una mascareta per anar pel món durant un temps. No frivolitzaran ni rebaixaran la llibertat d’aquesta manera. La llibertat és la capacitat que té cadascun de nosaltres, i que no pot delegar en ningú més, de triar entre fer el bé o fer el mal. I, de vegades, fer el bé és renunciar a la teva pròpia comoditat per protegir els altres, perquè també vivim amb els altres. De vegades, la llibertat no consisteix a fer el que ens plagui sense donar explicacions, sinó a creure. Per fer baixar una corba de contagis durant una infecció, per exemple.

EDICIÓ PAPER 12/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF