La llengua com a nosa

Una cosa és que a les institucions europees hi hagi unes determinades llengües que pel seu pes demogràfic siguin considerades llengües de treball, però l'altra és que al teu propi país releguis la llengua oficial a un estadi de segona categoria

Fer una modificació a la llei de llengua oficial per introduir el castellà i el francès com a llengües de treball per, d'aquesta manera, evitar la necessitat de traduir els reglaments i les decisions de la UE, que serien d’aplicació directa, i es publiquessin al BOPA en una d'aquestes dues llengües. Afirmació llegida en diferents mitjans de comunicació després de la sessió de Consell General del dijous passat. Dit d'una altra manera: la llengua com a nosa.

Fixem-nos quina contradicció més gran: el país (Andorra) que alberga la Fundació Ramon Llull que té com a finalitats (cito textual) "intensificar l'estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana i fomentar la projecció exterior de la llengua i dels diferents àmbits culturals que s'hi expressen", aquest país és el que en el seu ordenament interior renunciarà a la llengua pròpia per evitar-se així els costos que suposarien per a l'Estat la transposició de la normativa comunitària, un cop aquesta s'hagi assumit a través de l'acord d'associació amb la UE.

Una cosa és que dins de les institucions europees hi hagi unes determinades llengües que pel seu pes demogràfic siguin considerades llengües de treball –en són tres: l'anglès, el francès i l'alemany–, però l'altra és que ja dins del teu propi país releguis la llengua oficial a un estadi de segona categoria. Amics traductors, companys del Servei de Polític Lingüística, aneu plegant veles que la feina se us acaba. La colonització definitiva és a tocar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF