OPINIÓ
Opinió 24/01/2020

La llei seca del turisme

3 min

GeògrafEl Govern ha aprofitat la celebració de Fitur per presentar en societat el decret llei que ha articulat per frenar el “turisme d'excessos” a les zones de la Platja de Palma, l'Arenal, Magaluf i el West End de Sant Antoni, amb la intenció de propiciar, segons la seva pròpia comunicació, un "canvi real de model turístic" davant de "l’abús d'alcohol" en aquests indrets. Una norma senzilla, d’enteniment clar i directe. Com a primera eventualitat, cal assenyalar que la comprovació de resultats i eficàcia serà senzilla d’avaluar. Els mateixos indicadors que han servit per justificar-la –ingressos a urgències mèdiques i consum de drogues, entre altres– serviran per fer-ne el seguiment.

No obstant això, la problemàtica del “turisme d’excessos” és d’una complexitat major. Fa uns mesos, en un article publicat a l’ARA Balears (‘Turisme de terror’, 12/07/2019), mantenia que aquest fenomen tenia el seu origen en unes praxis empresarials de preus a la baixa, des del meu punt de vista equivocades, que sota la pressió dels operadors van rompre el mercat i permeteren la irrupció d’un segment de client single, diferent del tradicional de famílies. Al voltant d’aquesta nova clientela va sorgir una oferta específica de nous ‘serveis’ i unes xarxes comercials, també de productes il·legals, que donaren forma i vida a aquest tipus de turisme ara no desitjat. En aquest sentit, crec que la seva naturalesa està més en la manca d’ètica d’algunes actituds ‘comercials’ que en una suposada debilitat moral dels clients.

Sense por d'equivocar-se, podria dir-se que, amb el temps, entorn d’aquest tipus de turisme s'ha generat una cadena de serveis, específica i tancada, i que en la primera baula hi ha els establiments on s'allotgen els clients que la utilitzaran. L’experiència ens diu que sempre hi ha un estoc d’allotjaments turístics, escassament adequats per a franges de turisme més ‘responsable’, disposats a entrar, de manera lícita, encara que en ocasions sota fórmules de sobreexplotació de les instal·lacions, en els segments de mercat que podríem anomenar de clients potencialment ‘perillosos’. I sense allotjament no hi ha flux de turisme possible, considerat des d'un punt de vista de masses. Per ara, deixarem l'assumpte aparcat aquí.

Inevitablement, el marc de referència per als propers anys vindrà donat per les polítiques que es desenvolupin des del govern de l'Estat i la Comissió Europea. Esquematitzant, i buscant coincidències entre totes dues, podríem dir que els camps d'actuació preferents es mouran en el triangle format per polítiques en els àmbits de la justícia social, la transició ecològica i la transformació digital. Els tres eixos incideixen de manera directa i plena en el model econòmic de les Illes i tenen la potència suficient per a propiciar un canvi de model global, no només turístic. Aquest és el nivell d'exigència en el qual ens trobem, i no un altre. També és la gran oportunitat que tenim per canviar i millorar, si som capaços de situar-nos en el grup dels capdavanters.

El Govern situava el decret sobre el turisme d’excessos en el context de la seva aposta per "un turisme sostenible i de qualitat" i deia que era la “primera norma a Europa que restringeix la promoció i venda d'alcohol en determinades zones turístiques". Certament, en aquest moment la novetat de la proposta és inqüestionable, i la seva vocació de lideratge és encomiable, encara que recordi, en excés, la famosa i cinematogràfica, i aquest any centenària, gairebé dia per dia, Llei seca nord-americana. I, a més, la temporalitat (5 anys de vigència) i la limitació geogràfica (4 àrees turístiques) no casen gaire bé amb el principi de sostenibilitat. Però, de vegades, un remake pot tenir més èxit que la mateixa versió original. I pel que fa al decret, el primer impacte d’imatge ha estat sorprenent i positiu. No és poc.

Però, tornant al tema que havíem aparcat, deia que els allotjaments eren la primera, i afegiria que més sòlida, baula d’una cadena de serveis, en aquest cas per a un tipus de turisme no desitjat. I si bé el descontrol sobre el comerç de les begudes alcohòliques i les xarxes de distribució de drogues i altres activitats nocives és matèria de salut i seguretat ciutadana i pot ser l’objectiu d’una ‘llei seca’ a l'ús, l’oferta d’allotjament està en un esglaó més amunt. Encara que només fos per la solidesa material, el seu tractament no pot ser el mateix.

Si aprofundíssim en el cas, i ho comparéssim amb altres excessos que també produeix el turisme, segurament arribaríem, un cop més, a la cada dia més imperiosa necessitat de parlar sobre l'excés d'oferta i plantejar-se’n seriosament el decreixement, en termes quantitatius, com a perspectiva de futur. També a la necessitat d’articular l'enginyeria financera adequada per convertir recursos immobilitzats, que s’han situat en la franja de socialment poc productius, en actius d’una economia sostenible. Tot un repte però, també, un camí cap a un lideratge real.

stats