Amb l’aprovació de la LOMLOE s’ha fet una passa important cap a la definició d’un model educatiu a l’estat espanyol basat en la inclusió, l’atenció a la diversitat, la qualitat i el reforç del sistema públic d’ensenyament. Així mateix, s’han posat les bases dels principis organitzatius i pedagògics del sistema educatiu, fonamentats principalment en l’impuls dels currículums competencials, l’autonomia dels centres i l’atenció a tots els alumnes perquè s’arribi allà on cada un necessiti i se’ls ofereixi un acompanyament i una formació que els permetin assolir una ciutadania plena.
Després de més 20 anys d’haver assumit les competències en Educació, des del Govern de les Illes Balears s’ha desenvolupat una estructura educativa pròpia que dona resposta a les necessitats educatives de nins, adolescents i adults, resol problemes propis i particulars i ha permès desenvolupar un sistema educatiu que respon específicament a les necessitats individuals, locals i insulars. Ara cal que, des de les Illes, facem una passa més per definir un model educatiu propi que respongui a les característiques insulars i que consolidi els principis i el model educatiu establert a l’Estat amb la LOMLOE.
Des de 2014, quan es va constituir la plataforma “Illes per un Pacte”, es va posar sobre la taula la necessitat de tenir una llei educativa que atengués les necessitats pedagògiques i educatives de la nostra comunitat. Des d’aquell moment es va avançar en la idea d’arribar a un pacte social i educatiu que servís de base per arribar a un consens polític que tingués com a expressió màxima l’aprovació de la primera Llei educativa de les Illes Balears.
D’aquest procés de pacte va sorgir un document amb un alt grau de consens social en el qual es recolliren les necessitats mínimes que aquesta llei pròpia hauria de recollir. Ara, després d’un llarg recorregut marcat pel debat, l’apropament de postures i la negociació, ha arribat el moment de convertir aquesta feina en llei.
Una llei que neix amb l’ànima d’un document pactat, que es basa en la cultura del diàleg i que, com no pot ser d’altra manera, ha de tenir el màxim consens polític com a expressió del consens social del qual emana. Ha arribat el moment d’abandonar posicionaments polítics de caràcter granític i avançar en posicionaments d’apropament per poder assolir punts d’acord.
La LEIB ha vingut per posar el sistema educatiu de les Illes allà on li pertoca. I no podem, per dèries polítiques o per conviccions personals, posar en perill la continuïtat de la feina feta els darrers set anys per part de la comunitat educativa. Els grups polítics hem de ser generosos possibilitant que allò que la societat civil va ser capaç de construir es tradueixi en la primera Llei d’educació de les Illes Balears, que permetrà avançar en el futur educatiu dels nostres infants i joves. Un futur que podrem començar a definir amb la nostra pròpia llei d’educació, la primera, la que necessitam i la que hem de ser capaços d’aconseguir.
