Llàgrimes hipòcrites pel que fan quatre dones joves a TikTok
El País va publicar la setmana passada un bon reportatge sobre Ac2ality, el (diguem-ne) mitjà en espanyol amb més seguidors de TikTok. Va generar bastant d’odi a les xarxes –amb perdó per la redundància– i molts usuaris assenyalaven que el mitjà l’únic que feia era afusellar notícies d’altres, a vegades literalment. D'altres carregaven contra les creadores, quatre noies joves, no periodistes, que han estudiat en escoles d’elit, com buscant desacreditar-les per ser filles de papà i mamà. No m’interessa el mitjà en absolut, però algunes d’aquestes llàgrimes de cocodril corporativistes són ben hipòcrites. Qualsevol periodista amb prou mili a sobre ha vist com li han afusellat una notícia de cap a peus. Quan vaig donar l’exclusiva de la SER fent fora Gemma Nierga, pocs minuts després sortia paraula per paraula en un diari de la competència, passada pel Google Translate. Es va trucar al mitjà i la van canviar. Això parlant de còpies literals: si comptem les vegades en què, sense citar, un mitjà replica la notícia d’un altre canviant-ne les paraules i sense fer una trista trucada, no acabaríem mai. Les noies d’Ac2ality poden caure més o menys simpàtiques i potser sí que tenen més cara que esquena. Però demostren haver entès les normes del joc millor que alguns dels veterans ploraners. Els seus vídeos són llampants, salpebrats amb mems d’internet, amb elles lluint la seva telegènia mentre expliquen les notícies d’una manera tan simple que gairebé fa enrojolar. Però compleixen un precepte bàsic: saber adequar missatge i canal.
El problema del periodisme no és que quatre joves facin el seu agost –en clics, ja veurem com monetitza això en euros– rapinyant les notícies d’altres i afegint-hi una capa de cuquisme tiktoker. Més aviat té a veure amb la dificultat de conservar el valor dels temes propis a internet entre els mitjans que realment estan en competència.
