'Libertad Digital', l'aliat més imprevist de l'independentisme

Diu El Mundo en portada que "El jutge Conde-Pumpido s'aparta del Procés per la pressió dels separatistes". Però el magistrat no deixa d'estar purgant haver fet el bocamoll el novembre del 2017, en unes declaracions que posaven en dubte la seva imparcialitat, ja que situava els presoners i exiliats "al marge del dret", la qual cosa inclou una condemna implícita abans de judici. I qui ha fet emergir aquestes frases no és sinó Libertad Digital, que lliura la seva batalla particular amb aquest jutge. De fet, el mitjà publicava dimecres la següent peça: "El president del TC «pressiona» els magistrats per mantenir Conde-Pumpido en la causa sobre l'1-O". Oh là là: aquí l'altissimíssim tribunal ja no és l'ens pressionat, sinó el pressionador. En tot cas, vendre com a pressió la petició de recusació que Gonzalo Boye, defensor de Puigdemont, va presentar poc després de l'aparició d'aquestes frases és una manera com qualsevol altra de minar el sistema de garanties que assisteix un investigat per la justícia. La recusació és un mecanisme legal i reglat. Si el magistrat garlaire s'aparta ara del cas, ho fa perquè no les deu tenir totes i tem sortir escuat per poc que s'ho miri la justícia europea. El comunicat del TC, a més, fa una mica de vergonyeta, perquè dedica tot un paràgraf a dir que la retirada condepumpidiana demostra que la notícia de les pressions de Libertad Digital era falsa. I no, no ho demostra. O no més que una altra hipòtesi: que el tribunal justament l'ha deixat caure per no donar la raó a la notícia.

Recordem, a més, que el Constitucional ja ha patit la recusació d'Antonio Narváez, per haver qualificat el referèndum de cop d'estat. Tot plegat desperta seriosos dubtes sobre la neutralitat política del tribunal, però el discurs de la caverna acaba sent un infantil "Is qui Istrisbirg im ti minii".