07/03/2021

A qui li toca empaitar-lo?

2 min

BarcelonaRecordo una tira còmica del gran humorista Cesc de fa molts anys. S’hi veia un policia nacional, un guàrdia civil i un mosso d’esquadra mirant un lladre que tot just sortia de robar en una casa. I cadascun d’ells, en lloc de perseguir-lo, pregunta als altres dos: “A qui li toca empaitar-lo?” I el lladre aconsegueix fugir.

Cesc feia sàtira de l’absurditat de tenir un cos policial de l’Estat, un altre de la població civil i un tercer d’autonòmic. Cadascun té les seves funcions i responsabilitats. Diferents competències segons el tipus de policia converteixen una administració en inoperant i, sovint, contradictòria. Això era el que Cesc denunciava, amb tota la raó.

Explico això perquè portem uns dies en què a les rondes de Barcelona i autopistes d’entrada i sortida apareix als rètols electrònics el missatge que venen dies d’alts índexs de pol·lució i que es recomana compartir cotxe amb altres persones. A veure. Fa mesos que la Generalitat demana que no sortim de casa, que no fem vida social, que no ens ajuntem amb els familiars, i que els bars i restaurants tenen un horari limitat per reduir que compartim llocs tancats amb altres persones, i algú va i ens recomana que compartim cotxe amb altres persones per contaminar menys.

¿Però a qui se li acut una bestiesa així? Ah, esclar, és que la competència de trànsit no és la de salut. ¿O potser ha sigut la DGT? ¿O l’Ajuntament? No ho sé del cert perquè, segons el tram, la competència pot variar. Com la tira del Cesc: inoperància i manca de coherència per excés d’administracions i competències.

A algú li pot semblar poc important perquè és obvi que ningú es ficarà en un cotxe amb un altre pel risc que comporta. La recomanació és absurda i tothom se n’adona. Però el tema no és aquest. El tema és que això és un reflex de la quantitat de duplicitats, normes de diferent rang (municipal, autonòmic, estatal) a què ens sotmeten. A Espanya es publiquen cada any més d’un milió de pàgines al BOE i tenim més de 100.000 normes vigents, moltes contradictòries, segons explica l’advocat Fernando Gomá.

Si amb una cosa tan òbvia com que ara no toca compartir cotxe una administració va i ho recomana, ¿us podeu imaginar a quina quantitat de normes absurdes i manca de criteri ens condemna la fragmentació de competències i la falta de coordinació?

stats