Opinió 11/04/2014

L’Església està de moda

i
Llucia Ramis
2 min

Primer va ser el verb; el de Teresa Forcades. L’hàbit feia la monja i sobtava que algú com ella qüestionàs la gestió de la Sanitat, fos feminista, defensàs l’avortament i la independència catalana. Una samarreta verda en defensa de l’educació pública desprèn un aura més mística si la duu una religiosa; sobretot si abans el bisbe Javier Salinas li ha transmès que preferiria que no donàs conferències a Mallorca perquè la diòcesi necessita pacificar-se. Devia referir-se al cos de Crist que al cap d’uns dies es repartien dos capellans enmig del carrer.

Aquesta mateixa diòcesi acaba de retornar quatre solars a Palma que al seu moment li va cedir l’extinent alcalde Rodrigo de Santos, portant a les processons i del seu propi viacrucis. Ara que el món perd la fe en els polítics, creu en la humilitat del Papa Francesc, que ha abolit el pecat. Li va concedir a Obama més temps de confessió que als altres mandataris, i es va reunir amb la reina d’Anglaterra 32 anys i un dia després de la guerra de les Malvinas, erigint-se com l’home més influent del món.

L’església està de moda. Potser una manera d’omplir la parròquia és donant-li publicitat perquè se’n parli, tant se val si bé o malament, devia pensar Rouco Varela en advertir al funeral d’Adolfo Suárez que així com estan les coses podríem tenir una nova Guerra Civil. I mentre ell polititza l’altar, la mediatidominica sor Lucía Caram esdevé heroïna social per dir que tot Déu cap a Internet i demanar la dimissió del ministre Montoro. I això que el seu company d’Interior li concedí la Medalla d’Or al Mèrit Policial a una Verge.

En definitiva, si José Ramón Bauzá vol que algú li faci cas, encara té una oportunitat: que sigui ermità a la Santíssima Trinitat de Valldemossa i faci vot de silenci. Pels segles dels segles.

stats