CORRENTIA

Anar a l’escola

La història de l’escola és el gran fil conductor de la història dels pobles. En la seva llarga i cruenta lluita per la conquesta de la llum, els pobles han hagut d’endevinar que sense el coneixement no tindrien cap oportunitat de progrés. I els poders suprems sempre han vist l’escola com una amenaça als seus privilegis. Els mallorquins no ens hem de remuntar gaire enrere per obtenir testimonis del caràcter heroic que acompanyava la conquesta del coneixement, la simple assistència a l’escola. No fa ni cent anys, que no són res quan els comptes als setanta, l’escola semblava molt lluny d’esdevenir un dret universalment reconegut pels estats. Avui encara figuram al cens persones que hem viscut de prop els enormes sacrificis de conciutadans per accedir a uns pocs rudiments d’aritmètica.

Va ser en el decurs d’unes jornades dedicades a la figura de Pere Capellà, que algú (tenc per quasi segur que fou Pere Fullana) explicà amb tanta implicació el procés d’alliberament de l’analfabetisme, que m’incità a ampliar el focus vers la universalitat de la qüestió, on apareix la figura del mestre com a índex del seu temps i clau de volta dels avenços substancials. I és en aquest context que s’entén, per exemple, que la nostra comunitat, ofegada per la corrupció engreixada bestialment pel poder polític, i incapaç d’aixecar la veu contra tanta ignomínia, va recuperar la dignitat gràcies a les marees verdes de la comunitat educativa. Perquè ningú entén més que l’ensenyant allò que embastardeix la seva societat.

Si la sèrie ‘Els camins més perillosos per anar a l’escola’, derivació del film de Pascal Plisson, porta l’epopeia més enllà del que podem assumir com a real, ara el cas d’un indi, Jalandhar Nayak, rebla l’inventari d’exemples pertorbadors: aquest home, després de la seva jornada laboral, dedicava quatre hores diàries a obrir el camí del seu fill cap a l’escola, entre perills de tota casta: volia escurçar el temps (tres hores) que el fill esmerçava diàriament al camí. Les imatges de l’home picant pedra tingueren un breu recorregut mediàtic, i les autoritats locals han promès que es faran càrrec de l’empresa. Qui ho sap! Potser no serà així. O potser un governant voldrà corrompre la naturalesa de l’escola per afalagar jerarques de butaca més elevada.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF