Les postals que sí que s'enviaren

El museu Es Baluard, de Palma, em va convidar a passejar per l'exposició Mira a veure si...

Poesia experimental i mail art a Mallorca, per tal que tracés un recorregut que animi els estudiants a visitar-la un cop hagin acabat les classes. A causa de les restriccions aplicades durant l'estat d'alarma als centres educatius, hi ha una promoció que s'ha quedat sense una part important de formació: les activitats extracurriculars que interactuen amb l'entorn (el barri i la natura) i amb diverses manifestacions culturals i artístiques (des de festes populars, passant per recitals, concerts i exposicions, fins a les propostes institucionals).

I aquesta exposició –comissionada per Jaume Pinya– palesa com n'és d'essencial el contacte entre creadors, veïns, éssers humans i eines d'expressió. Està construïda a partir de l'arxiu Risc i ruptura (1973-1983), compartit pels artistes Josep Canyelles, Horacio Sapere i Jaume Pinya mateix, que custodia una sèrie de materials creats i/o compilats quan ells tenien vint i trenta anys; un recull personal i subjectiu, que no solament inclou obra i objectes amb valor sentimental, sinó que genera un relat (a través del record) sobre què passava a la ciutat, a l'illa, a l'Estat i al món, a la societat en general i entre els col·lectius de pintors, poetes i músics.

Caminem per una línia temporal que s'inicia amb el suposat final del feixisme a l'estat espanyol (el règim franquista s'està acabant) i l'arrancada de l'anomenada transició democràtica. Una època en la qual la censura artística, moral i lingüística encara són presents; de precarietat econòmica (malgrat la balearització, que també detona els moviments ecologistes); i de dictadures en marxa en diversos països de l'Amèrica Llatina, entre d'altres. Però, alhora, un moment en el qual s'obren els canals de comunicació amb Europa, i Mallorca acull artistes exiliats de la URSS, de Xile o de l'Argentina.

Creadors de Mallorca i d'arreu del món estableixen relacions comunicatives molt interessants en l’àmbit artístic i, sobretot, humà, entre les quals hi ha la pràctica del mail art: l'intercanvi de correspondència a través de postals dissenyades pels artistes que, amb enginy i traça, aconsegueixen dir ben fort i d'un cap a l'altre del planeta tot allò que no es podia dir. Llibertat d'expressió total i la intenció de reflexionar sobre allò que era arriscat de plantejar (i, fins i tot, de pensar), per mitjà d'un infinit de tècniques no gens cares i de recursos com la ironia i l'humor. En la majoria de casos, a Palma el resultat d'aquestes cadenes de correspondència s'exposava, es publicava o es difonia gràcies a l'activitat de col·lectius com Criada 74, Grupo de Pintores Termonucleares o Taller Llunàtic; galeries i espais com Atelier Bonanova, Galeria Quatre Gats o la Llibreria Cavall Verd; fanzins i revistes com Neon de Suro i Blanc d'Ou; o happenings i performances al carrer.

La tecnologia ha canviat, però alguns dels ítems de l'exposició recorden l'intercanvi de memes i missatges d'àudio i text que succeeixen, avui, per whatsapp i a les xarxes socials. La principal diferència, a parer meu, és la distància que aquells artistes van ser capaços de mantenir respecte dels circuits oficials i mercantils de l'art, i la potència que aquesta marginalitat va donar a la seva obra. En definitiva, Mira a veure si... és una proposta expositiva d'alt nivell que, en un postestat d'alarma carregat de lleis incongruents i de dubtosa legitimitat, de conflictes arreu de la geografia mundial i d'egoismes destructors, ens regala idees, energia i esperança. Tant als alumnes d'instituts, acadèmies i universitats, com als aprenents del viure.

Laia Malo és poeta, traductora i músic