19/03/2021

Una legislatura clau per a la biodiversitat i l’acció climàtica

4 min
Espai de biodiversitat El Pantà de la Foixarda.

La biodiversitat i els ecosistemes naturals són el resultat del llarg i complex procés de l’evolució, de milers de milions d’anys, i el nostre tresor més preuat, perquè constitueixen la base de la nostra existència i del nostre sistema social i econòmic. Malgrat aquesta importància vital, estem portant la natura cap a uns nivells de degradació sense precedents en la història humana i que posen en risc no només la vida de milions d’espècies sinó també el propi benestar de la humanitat. Així ho alerten a escala mundial els darrers informes de la Plataforma Intergovernamental sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics de les Nacions Unides (IPBES) i del Fòrum Econòmic Mundial, i a escala catalana el recent Informe de l’Estat de la Natura a Catalunya 2020. 

En aquest context, hem de recordar que les Nacions Unides han declarat el 2021 com el Superany de la Biodiversitat, per la transcendència històrica dels acords que s’han de prendre internacionalment a la cimera del Conveni de Diversitat Biològica (COP15) que aquest any se celebra a Kunning, a la Xina, per aconseguir frenar durant la propera dècada l’hemorràgia que estem causant a la natura. L’expansió del virus zoonòtic del covid-19 té l'origen precisament en la intensa degradació dels ecosistemes naturals, i les conseqüències globals que està tenint evidencien la necessitat d’impulsar urgentment polítiques per revertir aquesta situació i recuperar la natura perduda.  

En els darrers anys la crisi climàtica està aconseguint més transcendència mediàtica en l’opinió pública que la crisi de la pèrdua de biodiversitat, però des dels panells d’experts internacionals ja fa temps que s'adverteix que aquesta segona és una crisi amb unes conseqüències molt més profundes. Destruir, fragmentar i simplificar els ecosistemes naturals i extingir espècies redueix la integritat i la funcionalitat de la biodiversitat, i hipoteca els incalculables serveis que ens permeten viure i gaudir d'una bona qualitat de vida, com l’aire net, l’aigua, els aliments, multitud de materials de què depenem, el benestar emocional, el lleure i el turisme, entre molts d'altres.

Per tot això, i portant aquesta realitat a Catalunya, considerem que el nou govern de la Generalitat ha de donar una resposta proporcionada i precisa a la transcendència d’aquest repte majúscul i elevar el nivell de rellevància política de la conservació de la natura, com encertadament ja proposaven alguns dels programes electorals dels partits que es van presentar a les eleccions.

En aquest sentit, els sotasignants aplaudim i donem suport a la iniciativa de crear un nou departament específic que doni resposta de forma simultània a les dues principals emergències ambientals que afrontem, també a Catalunya: la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic. Aquest departament haurà d’acompanyar de forma transversal totes les polítiques sectorials de la Generalitat en el procés de transformació i adaptació del nostre sistema socioeconòmic cap a un nou escenari en què la natura tingui un paper més central en les nostres vides. Precisament, que els governs facin un esforç d’integració d’aquests grans reptes ambientals és una de les mesures que proposa el pla científic publicat el febrer passat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, amb el títol Fem les paus amb la natura, per abordar aquesta doble crisi ambiental (o més aviat triple, si s’hi afegeix la de contaminació) globalment.

La major part de països europeus ja estan responent a aquesta necessitat. Impulsats per les exigències del nou Pacte Verd Europeu de la Unió Europea, molts ja han configurat els seus ministeris i organitzacions governamentals per tractar de forma conjunta la conservació de la biodiversitat i l’acció climàtica. L’evidència científica deixa molt clar que ambdues crisis són interdependents, es retroalimenten i s'acceleren, i que el més intel·ligent és atendre-les simultàniament i de forma coordinada. 

Petrolífera a la República Txeca.

Catalunya no pot perdre temps. Ens trobem oficialment en la dècada mundial de la restauració ecològica i com a societat tenim una gran responsabilitat que hem d'abordar amb un canvi de model en poc temps. Cal seguir l’estela de les iniciatives internacionals més avançades i adaptar les nostres prioritats polítiques a la magnitud dels reptes que tenim al davant com a societat.

A més de ser una necessitat, impulsar la conservació de la natura i convertir-la en una acció prioritària del nou Govern és una gran oportunitat. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), gairebé el 40% de les solucions per adaptar-nos al canvi climàtic poden venir directament de la natura, tot generant salut humana, desenvolupament econòmic i ocupació verda.

Crear un nou departament que piloti amb decisió i empenta l’acció ambiental de la Generalitat i posar en marxa tan ràpid com sigui possible la nova Agència de la Natura de Catalunya han de ser dues accions inajornables del nou Govern per afrontar amb les màximes garanties la dècada de la transformació ecològica que tenim al davant com a país. Cada pas cap a la sostenibilitat i prioritzant la natura en la presa de decisions catalitzarà nous canvis positius per al país. Només actuant conjuntament podrem aprofitar les oportunitats que ens brinda reconciliar-nos amb la natura que ens nodreix. Contribuirem a contrarestar el canvi climàtic i garantirem la biodiversitat que sustenta tot allò que és valuós per a nosaltres ara i per a les generacions futures.

Signen aquest article: Lluís Brotons, president de Conservació.cat; Cristina Sánchez, presidenta de la Xarxa de Conservació de la Natura; Joandomènec Ros, president del Consell de Protecció de la Natura; Lorena Vela, presidenta del COAMB; Miquel Rafa, director de territori, Fundació Catalunya - La Pedrera; Puri Canals, consultora internacional en conservació i Creu de Sant Jordi

stats