Legislar sobre la saturació

El Consell d’Eivissa ara garbeja la idea de limitar l’entrada de cotxes a l’illa (Formentera fa uns anys que va legislar sobre aquest tema). Veurem què en sortirà, d’aquesta pensada institucional eivissenca, però el resultat hauria de ser molt bo, més enllà de l’excel·lència, perquè poguéssim perdonar el Consell per tanta tardança a prendre una decisió que la realitat ja demandava fa més d’un decenni. En parlar de saturació, de caos i d’ofec, la major part dels illencs pensam en Mallorca, i amb raó. Però els que ens hem mogut una mica per Eivissa combinam les dues illes per posar imatges al calvari.

Hi ha alguns apriorismes d’indispensable consideració abans de posar-se a legislar, sobretot quan es tracta d’una qüestió tan embullada. Els legisladors en general haurien de tenir en compte que no hi ha res pitjor, en aquesta mena de cirurgies, que dictar lleis, normes, etc., sense la certesa que poden ser complertes per la societat. Una altra qüestió a tenir en compte és la seguretat que el benefici obtingut per la nova llei no crearà, per l’escassetat d’aquest benefici, frustració en la gent.

Si el resultat de la nova legislació no afavoreix les persones de manera que se sentin en un país significativament més net, més silenciós, més habitable, s’haurà de parlar de fracàs, sensació que també s’imposarà si els que han fet la llei no estan en condicions de fer-la aplicar: un problema escassament resolt a Mallorca i a la mateixa Eivissa, que han reaccionat de la mateixa manera tot i tractant-se d’un poble amb tendència a la resignació i d’un altre més rebel i irritable.

Guillem Frontera és escriptor