02/05/2022

L’externalització del poder

3 min
L’externalització del poder

Un dels intents més estranys del govern ucraïnès, a la recerca desesperada de recursos militars, és una iniciativa per recaptar fons privats per aconseguir avions de guerra. Es tracta d’una pàgina web anomenada Buy me a fighter jet (Compra’m un avió de combat) que recull donacions econòmiques, però també fa una crida a milionaris i multinacionals del món que tinguin avions privats i estiguin disposats a vendre’ls a bon preu o fins i tot a cedir-los. No sé si la iniciativa pot arribar a tenir èxit o no, però em sembla un exemple simbòlic i a petita escala dels canvis que estem vivint tant en les estructures de poder com en les de seguretat. “La primera ciberguerra en la història de la humanitat ha començat a Ucraïna”, escrivia aquest cap de setmana a Twitter el centenari filòsof Edgar Morin. Les grans plataformes tecnològiques s’han convertit en instruments del conflicte: recollint i compartint dades amb governs, hackejant webs o controlant la informació, apuntant-se als boicots internacionals, eliminant comptes de xarxes socials o actuant com a instruments de mobilització i emocionalitat. Milionaris amb fortunes més elevades que el pressupost d’algun país posen les seves plataformes al servei de governs, mentre d’altres són objecte de sancions internacionals per haver format part dels cercles de poder del Kremlin.

El procés d’acumulació de riquesa i captura de béns i recursos, que s’escampa des de fa unes dècades, ha anat eixamplant les asimetries entre els poders públics i privats. Ho confirma l’últim informe de l’índex de desigualtat de la riquesa del 2022: des de mitjans dels anys noranta del segle passat, l’1% més ric del món no només s’ha emportat el 38% de tots els beneficis de la riquesa mundial, sinó que, a més, mentre la part privada de la riquesa nacional s’ha disparat, la riquesa pública s’ha encongit.

ATENCIÓ. El magnat Elon Musk ha comprat Twitter, una xarxa que ja dominava com a usuari, amb els seus mems i les seves provocacions. Ara l’home més ric del món controla la plataforma digital més influent en la generació d’opinió. Potser té menys usuaris que Facebook, Instagram o fins i tot Snapchat, però Twitter és l’espai on es configuren els debats i les narratives de la política, els mitjans de comunicació, les finances i la tecnologia. Musk ho sap. Ell mateix, amb els seus tuits, ha estat responsable de pujades o caigudes en picat de les accions d’una empresa o del valor d’una criptomoneda.

En aquest procés de privatització de la conversa pública, que suposa la digitalització de la informació i de l’intercanvi d’opinions, Musk ha desplegat el seu assalt a Twitter amb la promesa de restaurar una llibertat d’expressió que les polítiques de supressió de comptes i d’eliminació de contingut posen en perill. De moment, és un canvi de mans entre experts en l’explotació de l’economia de l’atenció. I nosaltres, amb les nostres dades, seguim sent part del negoci.

PROTECCIÓ. Potser sobren salvadors i aspirants a liderar imperis inexistents. Falta, en canvi, musculatura democràtica. Els governs han acabat externalitzant la seguretat i, fins i tot, l’assumpció de responsabilitats. L’últim exemple és Dinamarca, que ha decidit llogar 300 places a les presons de Kosovo per enviar-hi delinqüents condemnats, d’origen estranger, que hagin de ser deportats després de complir sentència. El mateix que planeja el Regne Unit amb Ruanda.

Les democràcies s’aprimen, però no només per l’apoderament privat. També per la pròpia renúncia a la gestió justa del poder, als principis i a la capacitat de protegir els ciutadans d’unes asimetries i desigualtats que acaben minant la confiança en el sistema.

stats