09/08/2022

L'espasa de Simón Bolívar i l'Equip Mercromina

2 min
Petro, amb l'espasa de Bolívar.

Encara era més fàcil que la persignació durant l’ofrena a l’Apòstol, que va executar amb notable matusseria, de manera quasi chiquitesca (de la Calzada). Aquí, el rei només havia d’imitar els altres representants internacionals i posar-se dret. Però algun gen imperial el va clavar a la cadira mentre desfilava l’espasa de Simón Bolívar. A partir d’aquí, l’Equip Mercromina, sempre prest a auxiliar el monarca, el socorria. “Petro exhibeix sense avisar l’espasa de Bolívar i el rei no s’aixeca”, titulava en portada El Mundo, però als altres convidats tampoc i bé que van saber complir amb la mínima diplomàcia. “El Rei no es va aixecar perquè l’espasa no és un símbol de l’Estat i la seva exhibició no formava part del protocol traslladat”, insistien a l’edició digital. I recordaven que cap autoritat colombiana s’havia queixat. (Ves que no sigui per educació).

A Libertad Digital encara anaven més forts. Si a El Mundo admetien que el sabre era “un símbol anticolonial i de germanor”, al mitjà de Jiménez Losantos ho consideraven directament una crida a la violència. Ho justificaven perquè la guerrilla M-19, a les bases de la qual va militar de jove el nou president Gustavo Petro, va robar-la com a gest propagandístic. El mitjà –que ometia la pau signada amb el govern fa ja més de trenta anys– lamentava el “simbolisme indigenista”, que qualificava de “tret ideològic derivat del neocomunisme woke, alarmisme climàtic inclòs”. També és bastant graciós quan perfilen la figura històrica de Simón Bolívar: diuen que Marx “el detestava” i aprofiten per titllar-lo de genocida. Esclar, com és ben sabut, els espanyols van conquerir el sud del continent amb bones paraules. Tot per no dir que, amb la seva descortesia, Felip VI ja té el seu “nunca fue el castellano lengua de imposición”. I molt abans que el seu pare.