17/04/2021

L'error de Cercas i Gallego & Rey contra la turba tuitaire

2 min

Corria per les xarxes un vídeo de Javier Cercas que, fora del seu context, semblava reclamar la intervenció de l’exèrcit per domar els independentistes. Dins del seu context, era una gracieta innòcua: l’intent de l’escriptor de traçar una complicitat amb un militar present a l’auditori. Però un grapat de tuitaires van reaccionar al vídeo i a una entrevista de TV3, dient-li el nom del porc, i l’establishment mediàtic ha reaccionat contra aquesta reacció. Fins aquí, l’ordre tristament natural i estèril de les coses. Fins que Gallego & Rey van dedicar la seva vinyeta a l’afer. S’hi veia un Hitler que duia un barret amb l’estelada. Esclar: nova reacció a la reacció de la reacció. Perquè comparar un genocida que va fer gasejar en massa alguns milions de persones amb quatre (o quaranta) tuitaires que deixen anar el seu exabrupte no massa meditat a una xarxa social resulta una banalització suprema del nazisme i els seus crims. I un exercici intel·lectual deshonest. El mateix Cercas s’ha sumat al festí banalitzador, dient a l’Abc que fer creure que ell defensava una intervenció militar era "una bola digna de la Stasi".

El problema de Hitler és que s’ha convertit en una icona pop. El bigotet terrible i ridícul, aquell serrell llardós en diagonal... fins i tot jo, que no sé passar del seis y el cuatro, puc dibuixar un Hitler apanyat. Que les xarxes treuen el pitjoret de cada casa (subratllo: de cada casa) ja no ens hauria de sorprendre. Però que per assenyalar això es recorri a metàfores del nazisme o de la RDA resulta, com a molt mínim, contradictori: denunciar la turba de les xarxes amb un recurs com la reducció ad hitlerum no deixa de ser alimentar precisament la polarització que vols denunciar. És dur posades les gafas del cercas –jo també ser fer gracietes– i no veure-hi amb una mica de mirada llarga i generosa perspectiva.

stats